L'arribada massiva de migrants a Ceuta durant l'estiu ha actuat com a detonant d'una nova ofensiva política a Brussel·les. Diversos estats membres de la Unió Europea estan impulsant amb energia renovada una proposta que permetria suspendre el dret a sol·licitar asil quan un país al·legui que es troba davant d'una situació d'emergència migratòria. El debat s'ha traslladat formalment al Consell de la UE, reunit a Luxemburg.

El bloc impulsor d'aquesta iniciativa l'encapçalen Alemanya, Grècia i Àustria, tres països amb governs o coalicions en els quals l'ala més restrictiva en matèria migratòria ha guanyat pes els darrers anys. El seu argument és que la legislació europea vigent no ofereix eines suficients per gestionar situacions de pressió migratòria excepcional, i que la possibilitat de suspendre temporalment el procediment d'asil és una resposta proporcionada a aquestes circumstàncies.

Ceuta, l'argument que ha accelerat el pols a Brussel·les

L'episodi de Ceuta ha proporcionat al sector més conservador del Consell un cas concret amb què justificar les seves posicions davant la resta de socis. L'entrada massiva de persones per la frontera de la ciutat autònoma espanyola s'ha convertit en la referència recurrent en els debats tècnics i polítics a Luxemburg, on els defensors de la suspensió de l'asil argumenten que situacions similars podrien reproduir-se en qualsevol frontera exterior del bloc.

La proposta, però, xoca frontalment amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i amb els compromisos adquirits pels estats membres en virtut de la Convenció de Ginebra de 1951. Organitzacions de defensa dels drets humans porten setmanes advertint que qualsevol mecanisme de suspensió generalitzada de l'asil suposaria una violació d'obligacions internacionals de les quals la UE no es pot desvincular unilateralment.

Un Pacte de Migració que ja era un compromís i torna a qüestionar-se

El debat arriba en un moment especialment delicat per a la política migratòria europea. El Pacte de Migració i Asil, acordat amb molta dificultat entre el Parlament Europeu i el Consell, ja va incloure mesures de gestió en situacions de crisi que alguns estats van considerar insuficients des del primer dia. La nova pressió de Berlín, Atenes i Viena apunta precisament a anar més enllà del que preveu aquest pacte, cosa que obriria un nou front de tensió entre els estats més restrictius i els del sud i el nord d'Europa més vinculats al marc garantista vigent.

Espanya, que comparteix amb la UE la gestió de la frontera de Ceuta i Melilla, no ha fixat encara una posició pública clara davant aquesta ofensiva, tot i que el Govern de Pedro Sánchez ha tendit històricament a alinear-se amb els països que defensen el manteniment de les garanties d'asil enfront dels que advoquen per la seva restricció.