Claves
- El PNV vota en contra del segon decret d'habitatge i l'enfonsa al Congrés
- PP, Vox, UPN i PNV sumen els vots suficients per rebutjar-lo
- Queden bloquejades la renovació automàtica de contractes i les indemnitzacions als llogaters
- El primer decret d'habitatge sí que comptarà amb el suport del PNV
El segon decret d'habitatge del Govern de Pedro Sánchez no superarà la votació del Congrés dels Diputats. La confirmació va arribar aquest dimecres, vigília del ple, quan el PNV va anunciar públicament que rebutjarà el text, i s'afegeix així al bloc format pel PP, Vox i UPN. Sense aquests vots, el decret no té la majoria necessària per tirar endavant.
El decret ja venia amb els dies comptats des de l'aprovació al Consell de Ministres. El Govern havia aconseguit mantenir unida una majoria suficient per al primer decret d'habitatge —que el PNV sí que donarà suport—, però les mesures incloses en el segon paquet van generar resistències des del primer moment. Entre les disposicions que ara queden bloquejades hi figuren la renovació automàtica dels contractes de lloguer i l'establiment d'indemnitzacions per als llogaters que es quedin sense habitatge.
El PNV, peça decisiva d'un equilibri trencat
La posició del PNV és determinant perquè el Govern de Sánchez depèn d'un mosaic de suports parlamentaris que no admet escletxes. Els nacionalistes bascos havien mantingut fins avui una ambigüitat estudiada sobre aquest segon decret, la qual cosa va alimentar l'esperança a la Moncloa que acabarien cedint. Finalment, no ha estat així: el PNV ha optat per separar els dos decrets i donar suport únicament al primer, deixant l'Executiu sense marge.
El resultat pràctic és que les mesures més ambicioses del segon paquet legislatiu en matèria de lloguer queden en paper mullat. Els llogaters que esperaven beneficiar-se de la renovació automàtica dels seus contractes o d'una compensació econòmica en cas de desnonament no veuran aquestes proteccions convertides en dret efectiu, almenys per aquesta via.
Per al Govern, el fracàs d'aquest decret suposa un cop polític significatiu en un terreny —el de l'accés a l'habitatge— que ha situat al centre de la seva agenda legislativa. La incapacitat d'articular una majoria estable al Congrés torna a posar en evidència la fragilitat aritmètica que condiciona cada votació de l'Executiu en minoria.
