Junts per Catalunya ha donat un ultimàtum al Govern central: si Pedro Sánchez no retira voluntàriament els dos decrets d'habitatge que té sobre la taula, la formació liderada per Carles Puigdemont els tombarà al Congrés. El partit ho va decidir així en una reunió interna celebrada aquest dimarts a la tarda, en un moment en què la legislatura a Madrid travessa una de les seves fases més delicades des de la investidura.

La decisió converteix Junts en l'actor amb major capacitat de vet en una cambra on el bloc d'investidura no té prou majoria sense els seus set diputats. No és la primera vegada que la formació fa ús d'aquesta posició per forçar negociacions amb La Moncloa, però en aquesta ocasió l'objecte del pols són dues normes amb incidència directa sobre el mercat de l'habitatge, una de les poques àrees en què l'Executiu ha aconseguit articular cert relat de gestió social.

Els decrets, en l'aire per l'aritmètica parlamentària

El Govern necessitava la convalidació dels dos decrets al Congrés perquè continuessin en vigor. Amb la posició de Junts clarificada en sentit contrari, aquesta convalidació resulta virtualment impossible sense un acord previ. La formació independentista no ha detallat públicament quines condicions concretes exigeix a canvi d'un eventual canvi de vot, tot i que la lògica de la seva estratègia apunta que l'assumpte s'insereix en un marc negociador més ampli amb l'Executiu socialista.

L'episodi torna a posar de manifest les limitacions estructurals d'un govern que depèn de suports fragmentats i en permanent renegociació per tirar endavant qualsevol iniciativa legislativa de calat. Que una mesura presentada com a resposta a l'emergència habitacional quedi bloquejada —o, en el millor dels casos, condicionada— pel càlcul polític d'una formació amb set escons diu molt sobre la solidesa real de la majoria que sosté Sánchez.

Des del punt de vista de la gestió, l'escenari també planteja preguntes legítimes sobre l'estratègia de l'Executiu en optar per la via del decret, en lloc de buscar acords parlamentaris que haurien donat una major estabilitat a les mesures. Legislar per reial decret per després dependre de tercers en la convalidació és un mètode que el Govern ha emprat de forma recurrent durant aquesta legislatura, amb resultats cada vegada més incerts.