Claves
- Junts veta els decrets d'habitatge de Sánchez i agreuja la crisi de governabilitat
- La Moncloa barreja el 29 de novembre o el 6 de desembre per a eleccions anticipades
- La majoria parlamentària del Govern depèn de suports fragmentats i condicionats
- Cap data electoral és oficial, però ja no es descarta en l'entorn presidencial
El rebuig de Junts per Catalunya als decrets d'habitatge impulsats pel Govern de Pedro Sánchez ha obert una crisi de governabilitat que amenaça d'escurçar la legislatura. Fonts properes a la Moncloa han posat sobre la taula dues dates per a una possible convocatòria electoral anticipada al Congrés dels Diputats: el 29 de novembre o el 6 de desembre.
El partit liderat per Carles Puigdemont, que fins ara havia sostingut l'executiu socialista en votacions clau, ha convertit la política d'habitatge en una nova línia vermella. La seva negativa bloqueja uns decrets que el Govern considerava prioritaris, i deixa al descobert la debilitat estructural d'una majoria parlamentària cosida a base de suports fragmentats i condicionats.
Una legislatura que depenia de Junts per subsistir
L'aritmètica del Congrés ha estat, des del principi, el taló d'Aquil·les de l'actual executiu. Sánchez va arribar a la investidura amb una majoria exigua que requeria el concurs de formacions amb interessos molt diferents i, en alguns casos, contradictoris. Junts ha exercit des d'aquesta posició un paper de palanca, negociant cada suport a canvi de contrapartides, cosa que ha generat una dinàmica de permanent inestabilitat.
El bloqueig dels decrets d'habitatge no és un episodi aïllat sinó la manifestació més recent d'aquesta tensió. Que des de la Moncloa es filtrin ja dates electorals concretes indica que el càlcul polític en l'entorn del president ha canviat: sostenir la legislatura pot resultar més costós que afrontar unes eleccions anticipades.
Les dates que maneja l'entorn presidencial
Les dues opcions que circulen —el darrer diumenge de novembre i el 6 de desembre, Dia de la Constitució— tenen lectures polítiques diferents. Una convocatòria per a finals de novembre implicaria dissoldre les cambres en un termini molt breu. El 6 de desembre, en canvi, tindria un pes simbòlic evident en coincidir amb l'aniversari de l'aprovació de la Constitució de 1978, encara que aquest simbolisme es pot llegir en claus molt diferents segons el bàndol.
De moment, cap de les dues dates és oficial i el Govern no ha confirmat cap pas en aquesta direcció. Però el fet que es filtrin des de l'entorn presidencial suggereix que la hipòtesi ha deixat de ser descartada internament.