Junts per Catalunya va tombar aquest dijous al Congrés la convalidació dels dos decrets llei amb què el Govern de Pedro Sánchez pretenia ampliar la intervenció sobre el mercat del lloguer. La portaveu Míriam Nogueras no es va limitar a votar en contra des de la tribuna: va presentar davant la Cambra un document alternatiu que inverteix la lògica del decret de l'Executiu i aposta per la desregulació i els acords voluntaris entre propietaris i llogataris com a eix central de qualsevol política d'habitatge.

La posició de Junts no és nova, però l'exhibició d'una contraproposta elaborada li atorga una dimensió diferent: la formació no només bloqueja l'agenda de l'Executiu, sinó que aspira a marcar els termes del debat. Nogueras va subratllar que el document no és una postura tancada, cosa que obre la porta a una eventual negociació, tot i que sense concretar en quines condicions.

Pròrrogues voluntàries i fi del topall del 2%: les dues ruptures amb el decret del Govern

La diferència més substancial entre la proposta de Junts i el decret governamental és en el règim de pròrrogues. El text aprovat pel Consell de Ministres obligava el propietari a acceptar l'extensió del contracte —a petició del llogatari— per anualitats i fins a dos anys addicionals, amb data límit el desembre del 2028. Junts elimina aquesta obligatorietat: les pròrrogues només serien possibles si ambdues parts les pacten lliurement, i l'horitzó temporal s'escurça fins al 30 de juny del 2028.

El segon punt de ruptura és el límit del 2% a l'actualització de les rendes. El Govern, amb el suport de Podemos, ERC, PNV i Coalición Canaria, entre d'altres, mantenia aquest topall fins a finals del 2027 i impedia pujar el preu quan aquest superava l'índex del Ministeri d'Habitatge. Junts suprimeix completament aquesta restricció i elimina també tota la regulació sobre lloguers temporals i d'habitacions que el decret governamental incloïa.

Incentius fiscals, protecció a vulnerables i desnonament ràpid davant l'ocupació

La contraproposta de Junts no s'esgota en allò que elimina. Introdueix un IVA reduït del 5% per a certes compres d'habitatge habitual i reconeix el dret de l'hipotecat quan el seu crèdit hagi estat venut per l'entitat bancària amb descompte —una mesura orientada a protegir el deutor davant de fons d'inversió—. També planteja finançament públic específic per als llogataris més vulnerables, desplaçant així la càrrega del cost social des del propietari privat cap a l'Estat. El punt més novedós respecte al decret de l'Executiu és la inclusió d'un mecanisme de desallotjament ràpid davant l'ocupació il·legal, una demanda que el Govern no ha contemplat en cap dels dos decrets rebutjats.

Amb aquest vot, Junts ha deixat en evidència l'Executiu en un moment políticament delicat: el decret naixia en part com a resposta a l'anomenat «cas Maricarmen», que havia generat una forta pressió mediàtica sobre la situació dels llogataris. El portaveu del Govern, Patxi López, va respondre descartant qualsevol retirada dels textos i comprometent-se a no fer «ni un pas enrere en habitatge», tot i que sense precisar com pensa tramitar les mesures sense el suport suficient a la Cambra.