El vot en contra de Junts per Catalunya als decrets de mesures antidesnonament i protecció a l'inquilí va desencadenar aquest dimarts una onada de protestes a diverses ciutats de l'Estat. Les manifestacions, convocades de manera espontània o per plataformes de defensa del dret a l'habitatge, van omplir places i carrers des de Barcelona fins a Madrid com a reacció directa a la caiguda parlamentària de les normes.

La decisió dels diputats de Junts d'unir el seu vot al del PP i Vox per tombar els decrets òmnibus que incloïen, entre altres matèries, les mesures d'emergència habitacional, va ser rebuda amb una forta contestació social. El rebuig al Congrés va impedir que entressin en vigor disposicions pensades per frenar els desnonaments i contenir els preus del lloguer a zones tensionades.

Junts, al centre de la tempesta

La formació liderada per Carles Puigdemont assumeix així el cost polític d'un vot que ha provocat una reacció inusual als carrers. Diversos col·lectius d'habitatge i sindicats d'inquilins van acusar directament Junts d'haver anteposat el seu pols amb l'Executiu de Pedro Sánchez a la protecció de milers de famílies en risc de perdre la llar. Des de la formació independentista es va argumentar que el rebuig responia a discrepàncies amb altres elements inclosos en el paquet normatiu, tot i que aquesta justificació no va calmar la indignació ciutadana.

L'episodi torna a posar sobre la taula la tensió permanent entre Junts i el Govern central, una relació marcada per la negociació contínua de suports parlamentaris que en aquest cas va derivar en un desacord amb conseqüències tangibles per als ciutadans més vulnerables. L'habitatge, convertit en un dels principals problemes socials del país, acaba sent víctima d'un bloqueig de naturalesa política.

L'habitatge, un problema que no admet dilacions

Les imatges de les protestes reflecteixen fins a quin punt l'accés a l'habitatge ha deixat de ser un debat tècnic per convertir-se en una emergència que la ciutadania exigeix que es resolgui amb urgència. A Catalunya, on la pressió sobre el mercat del lloguer és especialment intensa, la indignació es barreja amb la sensació que les institucions no estan a l'alçada de la gravetat del problema.