El mapa polític català podria estar davant d'una transformació de fons si es confirmen les tendències que reflecteix una enquesta publicada per La Vanguardia: Aliança Catalana, el partit liderat per Sílvia Orriols, hauria assolit el PSC de Salvador Illa en nombre d'escons projectats, amb 30 cadascun. El sondeig dibuixa un empat tècnic a la cima que, fa tot just dos anys, hauria resultat impensable per a una formació sense representació parlamentària pròpia.

El dada que més sacseja l'equilibri de l'independentisme és la caiguda de Junts, que retrocediria fins a la cinquena posició amb tan sols 16 escons. La formació de Carles Puigdemont quedaria així per darrere d'ERC, que aguantaria amb 23 escons, i també de Vox, que segons aquest sondeig pujaria fins als 18. Per a Junts, que a les darreres eleccions al Parlament va competir pel lideratge de l'espai sobiranista, les dades suposen un cop seriós a la seva posició dins del bloc independentista.

Orriols irromp com a alternativa de dretes al PSC

L'ascens d'Aliança Catalana es produeix en l'espai que històricament ha ocupat la dreta catalanista, però amb un discurs marcadament identitari i de ruptura amb la classe política tradicional. Orriols ha aconseguit capitalitzar el descontentament d'un electorat que no se sent representat ni per l'establishment independentista —ERC i Junts— ni per les opcions unionistes de centredreta com el PP o Ciudadanos, força aquesta última ja pràcticament desapareguda del tauler.

Si els números es traslladessin a resultats reals, el PSC d'Illa, actual president de la Generalitat, veuria com la seva victòria de les darreres eleccions perd força i legitimitat política: governar amb 30 escons en un parlament fragmentat en cinc forces rellevants exigeix una capacitat de negociació que l'actual Govern ja ha demostrat que no té garantida. La pregunta que planteja aquest escenari és si Illa podria mantenir la presidència o si l'aritmètica parlamentària obligaria a cercar aliances de geometria variable.

L'enquesta no desglossa metodologia ni marge d'error en les dades disponibles, de manera que les projeccions s'han de llegir amb la cautela que exigeix qualsevol sondeig d'intenció de vot, especialment en un electorat tan volàtil com el català. Tot i així, la tendència que apunta —creixement dels extrems, debilitament de l'independentisme clàssic— coincideix amb altres mesuraments recents que ja advertien de l'esgotament del cicle polític obert amb el procés.