Claves
- Sánchez convoca eleccions i tanca una legislatura sense majoria
- El PSOE tria la crisi d'habitatge com a argument central de campanya
- La dreta part com a favorita segons tots els sondejos
- El vot català pot ser clau per a l'aritmètica parlamentària final
Pedro Sánchez ha posat fi a l'especulació política de les últimes setmanes i ha confirmat la convocatòria d'eleccions generals, donant per clausurada una legislatura marcada per la inestabilitat parlamentària. El Govern central havia perdut feia temps la capacitat de tirar endavant iniciatives legislatives de calat, i la Moncloa va optar per esperar el moment que considerés més propici per plantar cara a una dreta que, segons tots els indicadors, comença la campanya com a clara favorita.
L'aposta socialista s'articula al voltant de la crisi de l'habitatge. A l'entorn de Ferraz s'imposa la convicció que el problema de l'accés al lloguer i la compra de pisos ha assolit una dimensió suficient per mobilitzar l'electorat progressista i erosionar els partits del centredreta. És, en definitiva, l'argument amb què el PSOE espera remontar unes enquestes que no li somriuen.
Una legislatura esgotada abans d'hora
El balanç de l'etapa que ara conclou reflecteix les dificultats estructurals d'un executiu que va governar en minoria i va dependre de suports parlamentaris heterogenis i sovint contradictoris. La pèrdua d'aquesta majoria instrumental mesos enrere va deixar el Govern sense capacitat real d'impuls legislatiu, convertint la Moncloa en un òrgan gestor a l'espera de les urnes. Que la convocatòria arribés abans d'esgotar el mandat no sorprèn ningú que hagi seguit de prop l'aritmètica del Congrés.
El PP i els seus possibles socis arriben a la cita electoral amb avantatge en intenció de vot, segons les projeccions disponibles. L'esquerra confia que la qüestió de l'habitatge reactivi la seva base, però el repte és majúscul: necessita no només consolidar el seu vot propi, sinó també captar suports en un centre de l'electorat que fa mesos que mira cap a l'altre costat.
Per a Catalunya, la convocatòria obre un escenari de doble partida: les forces independentistes hauran de decidir com se situen davant d'un nou cicle a Madrid, mentre que els partits d'àmbit estatal amb implantació al territori disputaran en clau molt local la representació catalana al Congrés. El resultat als districtes catalans pot ser, una vegada més, determinant per a la formació del pròxim govern.
