La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia ha concedit el Premi Nobel de Medicina 2026 als investigadors Peter Hegemann, Karl Deisseroth i Georg Nagel pel desenvolupament de l'optogenètica, una disciplina que fa possible activar o silenciar neurones específiques mitjançant polsos de llum amb una precisió fins fa poc inimaginable. El guardó reconeix dècades de treball que han transformat la manera com la neurociència estudia el cervell.

Els tres científics provenen de centres de referència mundial: Hegemann treballa a la Universitat Humboldt de Berlín, Deisseroth a la Universitat de Stanford (Califòrnia) i Nagel a la Universitat de Würzburg, a Alemanya. La seva col·laboració intel·lectual, tot i que desenvolupada en institucions diferents, va confluir en una tècnica que avui es considera un dels avenços més influents de la biologia contemporània.

Què és l'optogenètica i per què és important

L'optogenètica combina eines de la genètica amb propietats òptiques per introduir a les neurones proteïnes sensibles a la llum —conegudes com a opsines— que permeten activar o inhibir cèl·lules nervioses concretes amb una resolució temporal de mil·lisegons. Això significa que, per primera vegada, els investigadors poden veure en temps real quins circuits neuronals s'activen quan un animal recorda alguna cosa, sent por o pren una decisió, sense interferir de manera indiscriminada en la resta del sistema nerviós.

Abans d'aquesta tecnologia, les principals eines per estudiar el cervell eren els fàrmacs o l'estimulació elèctrica, mètodes molt menys selectius que afectaven múltiples tipus de cèl·lules alhora. L'optogenètica va trencar aquesta limitació i va obrir la porta a comprendre amb una granularitat sense precedents com es generen els comportaments, els estats emocionals i la memòria.

Una investigació amb projecció clínica

Més enllà del valor científic bàsic, l'optogenètica ha despertat un interès creixent pels seus potencials aplicacions terapèutiques. Alguns grups d'investigació ja exploren el seu ús en malalties com el Parkinson, la depressió resistent al tractament, l'esquizofrènia o determinades formes de ceguesa d'origen retinià. Tot i que el trasllat a la pràctica clínica en humans encara afronta obstacles tècnics i regulatoris, els assajos preliminars en models animals han donat resultats que la comunitat científica considera prometedors.

El Nobel de Medicina és el primer dels guardons suecs a anunciar-se cada any. Els premis de Física, Química, Literatura, Pau i Economia es donaran a conèixer al llarg dels dies següents.