El Tribunal Constitucional ha fet el pas definitiu: els màxims responsables del Govern que va impulsar el referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017 queden emparats per la llei d'amnistia. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Antoni Comín i Lluís Puig compten ja amb l'aval del TC per acollir-se a la norma aprovada pel Congrés amb el suport determinant dels partits independentistes, que a canvi van recolzar la investidura de Pedro Sánchez.

La resolució del Constitucional trasllada ara la pilota al Tribunal Suprem, que és l'òrgan competent per executar les conseqüències pràctiques de la sentència: retirar les ordres de detenció que pesaven sobre els dirigents a l'exili i arxivar les causes obertes per delictes de malversació contra els qui ja havien estat condemnats o processats. L'abast de la decisió és, per tant, jurídic i polític alhora: tanca formalment el cicle penal derivat del procés per als seus principals impulsors.

Una llei dissenyada a mida, ara refrendada pel màxim intèrpret de la Constitució

La llei d'amnistia va ser una de les condicions exigides per Junts i ERC per sostenir la majoria parlamentària que va permetre a Sánchez renovar el seu mandat a la Moncloa. La seva tramitació va estar marcada per la controvèrsia jurídica i política: diversos juristes i la mateixa Fiscalia van qüestionar-ne la constitucionalitat, i el Tribunal Suprem va arribar a plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre si la norma podia emparar conductes relacionades amb la malversació de fons públics. El TC, amb aquesta resolució, esvaeix els dubtes sobre l'aplicació de l'amnistia als set dirigents assenyalats, tot i que el debat de fons sobre la legitimitat política de l'operació legislativa que la va fer possible resta intacte.

Entre els beneficiats hi figura Puigdemont, que resideix a Bèlgica des que va abandonar Catalunya després de l'aplicació de l'article 155, i que acumula diverses ordres de detenció dictades pel Suprem al llarg dels darrers anys. Si el Suprem compleix el que exigeix la sentència del TC, l'expresident de la Generalitat podria tornar a Espanya sense risc de ser detingut. Junqueras, per la seva banda, ja va complir condemna i va ser indultat el 2021, però mantenia causes obertes per malversació que ara quedarien extingides.

El desenllaç suposa també un punt d'inflexió per a Turull, secretari general de Junts, i per a Romeva i Bassa, exconsellers condemnats en la sentència del Suprem del 2019, així com per a Comín i Puig, que com Puigdemont es troben fora del país. Tots ells veuen com l'Estat espanyol tanca els expedients penals que han centrat bona part de l'activitat judicial dels darrers set anys en relació amb el procés.