El Tribunal Constitucional ha fet un pas formal decisiu en notificar al Tribunal Suprem la sentència mitjançant la qual avala l'aplicabilitat de la llei d'amnistia als líders del procés independentista català. La comunicació oficial entre els dos alts tribunals obre la porta que el Suprem hagi d'ajustar les seves actuacions al que ha dictaminat l'òrgan de garanties constitucionals.

La sentència del Constitucional tanca, almenys en el pla juridicoonstitucional, un debat que ha mantingut en tensió les dues cúpules judicials del país durant mesos. El Suprem havia mantingut una interpretació més restrictiva sobre l'abast de la norma aprovada per les Corts Generals a instàncies del Govern de Pedro Sánchez, en el marc dels acords que van permetre la seva investidura amb el suport dels partits independentistes.

Una llei que va néixer d'una negociació política, no d'una demanda social

L'amnistia va ser un dels punts més controvertits dels pactes de governabilitat subscrits entre el PSOE i les formacions sobiranistes. Des del primer moment, amplis sectors jurídics, judicials i polítics van qüestionar tant la seva oportunitat com el seu encaix constitucional. El mateix Suprem va elevar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb els delictes de malversació vinculats al referèndum de l'1 d'octubre de 2017, una via que manté oberta la possibilitat que Europa matisi o condicioni l'aplicació de la norma en determinats aspectes.

Amb la notificació formal al Suprem, el Constitucional trasllada ara l'obligació d'executar la seva doctrina. L'alt tribunal amb seu a Madrid haurà de pronunciar-se sobre com adapta els seus procediments pendents al que s'ha resolt, en una situació que els seus propis magistrats han qualificat en diferents moments com a extraordinàriament complexa des del punt de vista processal.