La mort de Maricarmen Abascal, la dona de 87 anys el desnonament de la qual a Madrid va desencadenar una onada de mobilitzacions socials, dos decrets d'urgència, l'avançament electoral al 29 de novembre i una vaga general, ha irromput amb força en la precampanya dels pròxims comicis. El president del Govern, Pedro Sánchez, no va trigar a reaccionar afirmant que sent el decés com quelcom «propi». El líder del Partido Popular, Alberto Núñez Feijóo, va respondre reclamant que no es faci política amb la figura de la difunta.

Abascal havia passat de ser una veïna més de Madrid a convertir-se en el rostre més visible de la crisi d'accés a l'habitatge a Espanya. El seu cas va mobilitzar col·lectius de tota mena i va obligar l'Executiu central a adoptar mesures d'emergència en matèria de lloguer i desnonaments. Va morir aquest dimecres, i els moviments socials que l'havien acompanyat durant mesos van començar a acomiadar-se d'ella des de la nit anterior.

L'habitatge, epicentre d'una campanya que ja ha començat

La magnitud política que va adquirir el cas Maricarmen en vida converteix la seva mort en un element de pes simbòlic enorme en l'arrencada de la cursa electoral. Sánchez busca vincular la seva figura a les mesures adoptades pel seu Govern, mentre que el PP tracta d'evitar que la narrativa progressista s'apropiï del dol col·lectiu. La tensió entre les dues posicions marca ja el to d'una precampanya que promet girar en bona mesura al voltant del dret a l'habitatge com a eix de confrontació política.

La reacció dels partits en les pròximes hores serà reveladora de com cada formació pretén posicionar-se davant un electorat que, segons totes les enquestes, situa l'accés a l'habitatge com una de les seves principals preocupacions. El decés d'Abascal no tanca el debat que ella mateixa va personificar, sinó que el relança just quan els partits ultimen els seus programes i estratègies de cara al 29 de novembre.