La crisi del lloguer ha deixat de ser un debat ideològic de manual per convertir-se en una preocupació transversal que travessa totes les famílies polítiques. Segons les dades d'una enquesta recollida per Nació Digital, set de cada deu ciutadans es mostren favorables a congelar els preus del lloguer, una mesura que, de manera cridanera, compta amb el suport d'aproximadament la meitat dels votants del PP, Vox i Junts per Catalunya, formacions que en els seus programes i discursos públics s'oposen precisament a aquest tipus d'intervencions estatals en el mercat.

El dada més significativa del sondeig no és tant el percentatge global —el 75% dels enquestats avala algun tipus d'intervenció pública sobre el mercat immobiliari— sinó la fractura que es detecta entre els votants de la dreta i el centredreta i les posicions oficials dels seus propis partits. Que la meitat de l'electorat de formacions que defensen l'economia de mercat demani a l'Estat que congeli els lloguers reflecteix fins a quin punt el problema de l'habitatge ha desbordat els marcs ideològics tradicionals.

Restricció al lloguer turístic i més impostos a grans tenidors, també amb majoria

L'enquesta va més enllà de la congelació de rendes. Una majoria dels consultats dóna suport igualment a limitar el nombre de pisos turístics, una mesura que ja ha estat aplicada amb diferent intensitat a Barcelona i altres municipis amb alta pressió turística, i que continua sent objecte de debat jurídic i polític. El sondeig també recull un suport majoritari a la idea d'elevar la càrrega fiscal sobre els grans tenidors d'habitatge, és a dir, sobre els propietaris amb un nombre significatiu d'immobles en cartera, ja siguin persones físiques o fons d'inversió.

Totes dues mesures són presentades pels enquestats com a complementàries a la congelació de lloguers dins d'un enfocament més ampli de política d'habitatge. El denominador comú és la percepció que el mercat, per si sol, no és capaç de garantir l'accés a un habitatge digne, i que la intervenció pública ha passat a veure's com una necessitat abans que com una amenaça.

Un escenari polític que no reflecteix l'opinió majoritària

La paradoxa que posa de relleu aquesta enquesta és notable: el Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats acullen majories de partits que, en diferents graus, es resisteixen a aplicar les mesures que els seus propis votants diuen que donen suport. El PP i Vox han rebutjat sistemàticament les propostes de regulació de preus del lloguer que han arribat al Congrés, mentre que Junts ha mantingut una posició ambigua en funció de l'interlocutor i el moment polític. Que la meitat dels seus respectius electorats contradigui aquesta línia en una enquesta és una dada de fons que els estats majors d'aquests partits difícilment poden ignorar.

Per la seva banda, el Govern de la Generalitat fa anys que promet polítiques d'habitatge ambicioses sense que els resultats en termes d'accessibilitat i preu hagin millorat de manera perceptible per a les rendes mitjanes i baixes. Les dades del mercat del lloguer a l'àrea metropolitana de Barcelona i en altres ciutats catalanes continuen marcant màxims històrics, cosa que alimenta precisament aquest caldo de cultiu de demanda social d'intervenció que recull l'enquesta.