Jordi Turull, secretari general de Junts per Catalunya, ha deixat caure aquesta setmana una sentència que resumeix l'estat de la relació entre el seu partit i el PSOE: «A Pedro Sánchez no l'investirem perquè n'hem sortit escaldat». La declaració, feta al programa Els matins davant la periodista Ariadna Oltra, és la conclusió pública d'un procés de ruptura que s'ha anat forjant al llarg dels tres anys transcorreguts des que Junts va ser decisiu perquè Sánchez assolís la presidència del Govern.

La pregunta que Turull responia era directa: què faria Junts si tornés a trobar-se en posició d'àrbitre al Congrés dels Diputats? La resposta no deixa marge a l'ambigüitat. On abans hi havia un pacte polític que va incloure compromisos d'alt voltatge —entre ells la tramitació de la llei d'amnistia que afecta l'expresident Carles Puigdemont—, avui Junts només hi veu un balanç negatiu i una confiança trencada.

Una ruptura que s'ha anat acumulant

La paradoxa que subratlla el propi debat és notable: fins i tot amb l'amnistia en vies d'aplicació per a Puigdemont, Junts considera que el saldo del seu suport a l'executiu socialista ha estat insatisfactori. Això indica que el conflicte no gira únicament al voltant de la figura de l'expresident, sinó en una acumulació de friccions sobre el compliment dels acords subscrits en la investidura del 2023 i sobre la gestió ordinària de les relacions entre el Govern i el Govern central.

Fonts de l'entorn de Junts porten mesos assenyalant que el PSOE no ha complert el gruix dels compromisos pactats en matèria de finançament singular, transferències pendents i reconeixement polític. El partit de Puigdemont ha utilitzat cada votació al Congrés com a palanca de negociació, però, al seu parer, sense obtenir els resultats esperats a canvi d'aquest suport.

Les implicacions per a la governabilitat a Madrid

La declaració de Turull té conseqüències directes sobre el mapa parlamentari a Madrid. Si Junts manté aquesta posició en la propera legislatura —o en el cas que una moció de censura o unes eleccions anticipades tornessin a situar els independentistes catalans en posició de força—, Sánchez no podria comptar amb ells per repetir l'aritmètica que li va donar la presidència el 2023. Això redueix el marge del PSOE i obliga a pensar en altres fórmules de majoria que, avui per avui, no estan clares sobre el paper.

Per a Junts, el missatge també té una lectura interna: la direcció del partit intenta justificar davant el seu electorat per què va donar suport a la investidura socialista i per què no ho tornarà a fer, un exercici de gestió del relat que reconeix implícitament el cost polític d'aquella decisió.