La literatura espanyola va perdre aquest diumenge 12 de juliol Luis Goytisolo, mort a Vimbodí, Tarragona, als 91 anys. La Reial Acadèmia Espanyola, institució de la qual formava part com a acadèmic de número des de 1995, va lamentar públicament la pèrdua de qui ocupava la butaca C i va ser, durant anys, vocal de la seva Junta de Govern i censor de la institució.

pertanyia a una de les sagues literàries més singulars de les lletres espanyoles: els seus germans Juan i José Agustín també van forjar carreres reconegudes com a escriptors. Llicenciat en Dret, va arribar al món literari sent molt jove i va cridar l'atenció del sector el 1958, quan el Premi Biblioteca Breu va recaure sobre la seva novel·la Els afores, consagrant-lo com una de les veus més prometedores de la seva generació.

'Antagònia', l'obra cimera que defineix el seu llegat

Si hi ha un pilar en la trajectòria de Luis Goytisolo, aquest és Antagònia, l'ambiciosa tetralogia que va publicar entre 1973 i 1981 verds de maig fins al mar, La còlera d'Aquil·les i Teoria del coneixement. La crítica especialitzada la situa entre les novel·les més rellevants escrites en espanyol durant l'últim segle, valorant-ne tant la complexitat formal com la profunditat reflexiva sobre la pròpia creació literària. L'obra continua sent matèria d'estudi a universitats de tot el món, cosa que dóna la mesura del seu pes real al cànon literari contemporani.

Compromís polític i presó durant el franquisme

La trajectòria vital de Goytisolo no va estar exempta de turbulències. La seva militància al Partit Comunista d'Espanya —llavors clandestí— durant la dictadura franquista li va costar diversos mesos d'empresonament, una experiència que va impregnar la seva visió del món i va deixar rastre perceptible en diferents capes de la seva obra narrativa.

El seu ingrés a la