Un equip internacional liderat per la investigadora Izaskun Jiménez-Serra, del Centre d'Astrobiologia de l'CSIC-INTA, ha aconseguit identificar per primera vegada un sucre al medi interestel·lar. La molècula en qüestió és l'eritrulosa, i va ser localitzada al núvol molecular G+0,693−0,027, proper al centre de la nostra galàxia. Els resultats apareixen publicats a la revista Nature Astronomy.

Fins ara, sucres com la ribosa o la glucosa havien estat trobats en mostres de meteorits i asteroides, cosa que ja apuntava que certes molècules orgàniques podrien haver arribat a la Terra des del espai. No obstant això, cap sucre havia estat detectat directament a l'entorn interestel·lar. Aquest descobriment tanca aquest buit i obre una nova línia de recerca sobre l'origen químic de la vida.

Com es va identificar l'eritrulosa a milions d'anys llum de distància

La detecció va ser possible gràcies a observacions espectroscòpiques d'alta sensibilitat fetes amb dos instruments: el radiotelescopi de 40 metres de Yebes i el telescopi de 30 metres de l'Institut de Radioastronomia al Rang Mil·limètric (IRAM). Cada molècula emet a l'espai, en estat gasós, un patró característic de senyals de radiofreqüència que funciona com una empremta dactilar química. L'equip va comparar els senyals captats pels telescopis amb l'espectre de l'eritrulosa mesurat prèviament en laboratori a la Universitat del País Basc, i va trobar fins a 12 línies espectrals coincidents.

Una de les troballes més cridaneres té a veure amb l'abundància relativa de la molècula: l'eritrulosa, que compta amb quatre àtoms de carboni, va resultar ser almenys vuit vegades més freqüent en aquesta regió que altres sucres més petits, amb només tres àtoms de carboni. Això contradiu la hipòtesi dominant en astroquímica, segons la qual les molècules interestel·lars creixen afegint àtoms de carboni d'un en un. En col·laboració amb químics de la Universitat d'Extremadura i de la Universitat Radboud dels Països Baixos, l'equip conclou que l'eritrulosa es pot formar directament als gels interestel·lars a partir d'alcohols i aldehids simples de dos àtoms de carboni, saltant-se etapes intermèdies. primitiva

Els investigadors estimen que, durant l'anomenat Bombardeig Intens Tardío —un període d'impactes intensos d'asteroides que va afectar els planetes interiors del Sistema Solar fa entre 4.100 i 3.800 milions d'anys—, entre mig milió i cinquanta milions de tones d'eritrulosa. Si aquestes xifres són correctes, aquest sucre podria haver contribuït als primers processos metabòlics i de replicació molecular de la Terra primitiva, actuant com a precursor d'estructures bioquímiques més complexes.

El coinvestigador Carlos Briones, també del Centre d'Astrobiologia, destaca que el descobriment obre la porta a buscar a l'espai ribosa, component estructural de l'ARN. La possibilitat que molècules essencials per a la vida es formin a les nebuloses que precedeixen l'aparició d'estrelles i planetes redefineix el marc en què s'entén la química prebiòtica.

Amb tot, el catedràtic de Química Física de la Universitat de Santiago de Compostel·la que l'eritrulosa arribés a la Terra ni que tingués un paper directe al origen de la vida. El seu valor, matisa, rau a demostrar que la química interestel·lar és capaç de generar molècules de creixent complexitat, combinant observació astronòmica, espectroscòpia de laboratori i modelització teòrica. Una distinció important per no extrapolar conclusions que les dades encara no permeten sostenir.