Iñaki Subijana, president del Tribunal Superior de Justícia de País Basc (Govern central— ha adoptat el relat que hi ha una persecució judicial sistemàtica contra el lawfare. El magistrat rebutja de ple aquest enquadrament: els tribunals, subratlla, es limiten a resoldre els recursos que els presenten els ciutadans, d'acord amb el dret.

El Constitucional torna al TSJPV el fons del debat sobre l'euskera en l'ocupació pública

L'assumpte més tècnicament rellevant que afronta el tribunal en aquest nou mandat és la resolució pendent sobre l'exempció. El Tribunal Constitucional va inadmetre la qüestió d'inconstitucionalitat que havia elevat el mateix TSJPB, però Subijana aclareix que això no equival a un aval a la norma: el TC es va limitar a considerar que els dubtes plantejats no aconseguien el llindar requerit per al seu examen, de manera que la Sala Contenciosa Administrativa del TSJPB haurà de pronunciar-se ara sobre el fons de l'assumpte. El precepte concret que va motivar la qüestió —l'article 187.5 d'aquesta llei— no ha estat modificat per la reforma legislativa sobrevinguda, cosa que en principi manté viu el debat.

A aquest front se suma la polèmica per la suspensió cautelar dels zeros automàtics en els exàmens de la PAU per deficiències en euskera, també. Subijana insisteix que cap d'aquests pronunciaments no respon a una «ofensiva judicial» orquestrada, sinó a l'exercici ordinari de la funció jurisdiccional. Distingeix, a més, entre la legitimitat dels jutges per resoldre i la legitimitat de la crítica ciutadana a aquestes resolucions, una distinció que considera essencial per a la salut democràtica.

Dèficit de jutges i reforma processal: els altres reptes del nou mandat

Més enllà del fragor polític, Subijana assenyala un problema estructural que afecta el conjunt del sistema judicial espanyol: la ràtio de magistrats per habitant. Amb 10,1 jutges per cada 100.000 habitants, el País Basc se situa lleugerament per sota de la mitjana estatal -10,2- i molt lluny de l'europea, que arriba als 17. Per al magistrat, no es tracta d'una discriminació específica cap al seu territori, sinó d'un dèficit sistèmic que Espanya arrossega davant dels socis europeus. la posada en marxa de les noves oficines s'ha supeditat que els edificis, la plantilla de funcionaris i els sistemes de justícia digital estiguessin en condicions reals d'absorbir el canvi. Les dades de la memòria judicial del 2025 apunten en una direcció raonablement positiva: el volum d'assumptes ingressats va caure un 10,4% i la taxa de resolució va superar la mitjana espanyola, fet que matisa el relat de col·lapse que de vegades es projecta sobre els jutjats bascos.

En el seu horitzó de cinc anys, Subijana assumeix un tribunal sotmès a una pressió política sense precedents de recents, amb qüestionar decisions judicials i amb partits nacionalistes que han convertit la crítica als magistrats en eina de mobilització identitària. La seva resposta és la mateixa que ha donat durant dècades, des dels temps en què exercia amb escorta a Azpeitia: els jutges resolen d'acord amb la llei, i això, per incòmode que resulti per a alguns, no és res més que l'Estat de dret funcionant.