L'aparició de Pedro Sánchez en el Congrés Una sessió destinada a oferir explicacions sobre la gestió de la crisi de Ceuta es va convertir ràpidament en un debat sobre el sistema de poders de l'Estat. Junts, Bildu i el PNV van aprofitar l'oportunitat per exigir que el govern central transfereixi poders a Catalunya i el País Basc habilitats en el camp de immigració, aprofitant-se de l'agitació causada per la situació a la ciutat autònoma.

La portaveu de Junts, Miriam Nogueras, va ser la primera a plantejar explícitament la demanda a la cambra del Congrés. Essencialment, el seu argument era que Catalunya no hauria d'haver de suportar les conseqüències de les decisions preses a Madrid. Tot i que l'ERC no va fer cap referència directa a aquesta qüestió durant la sessió, també dona suport a aquesta transferència de poders, segons la informació disponible.

Una queixa de llarga data que ha ressorgit arran de la crisi

La demanda de competències en matèria d'immigració no és un element nou en els arguments exposats pels partits catalans independentistes o pels nacionalistes bascos. Tanmateix, la crisi a Ceuta – amb les seves imatges d'arribades massives i la pressió sobre els serveis de recepció – els ha proporcionat un context políticament favorable per relançar aquesta demanda davant del públic i del mateix Govern, del qual tant Junts com el PNV són socis parlamentaris clau.

L'argument subjacent que comparteixen aquests grups és que les comunitats amb una major capacitat administrativa i amb recursos propis haurien de tenir l'autonomia per dissenyar i implementar la seva pròpia política migratoria, en lloc de ser sotmeses a les decisions del govern central. Aquest argument, independentment de la seva viabilitat jurídica i constitucional, reobre el debat sobre els límits de la regió autònoma en matèries que fins ara han estat exclusivament reservades a l'Estat.

L'aritmètica parlamentària darrere la pressió

No és cap qüestió menor que els tres partits al capdavant d'aquesta ofensiva — Junts, Bildu i el PNV — siguin precisament aquells el suport dels quals és essencial per al Govern de Sànchez reté la seva majoria al Parlament. Això converteix aquesta demanda en més que una postura retòrica: és una moneda de canvi de ple dret, plantejada en un moment en què el Govern es troba a la defensiva per la seva gestió de l'emergència a Ceuta.

El Govern no va comentar específicament aquesta petició durant la sessió. La qüestió que queda és fins a quin punt Sánchez estarà disposat a explorar opcions per delegar poders o per arribar a acords en matèria de migració per tal de mantenir satisfets els seus socis de coalició, i quin seria el cost polític d'aquesta concessió als ulls de la resta de l'espectre parlamentari i del públic espanyol.