El Govern de Marroc ha fet un pas diplomàtic significatiu en demanar formalment Espanya la repatriació del menors no acompanyats —coneguts com a MENA— que es troben a territori espanyol. El ministre de Justícia marroquí va establir contacte directe amb el ministre de l'Oficina del Primer Ministre, Félix Bolaños, per exigir una resposta immediata a una situació que Rabat considera urgent i que ha estat causant tensió política i social durant mesos a diverses comunitats autònomes, inclosa Catalunya.

En la seva declaració, el ministre de Justícia marroquí va ser explícit: «No estem disposats a abandonar els seus fills, joves i adolescents», una declaració que, lluny de ser un gest de cooperació, pressiona directament Madrid perquè estableixi mecanismes de retorn específics. L'ús del possessiu — 'their children' — reflecteix la posició de Rabat: aquests menors són responsabilitat de Espanya mentre romanen al seu territori, però Marroc Els reclama com a propis i exigeix tenir veu en com es gestiona la seva situació.

Un debat polític que està desbordant la capacitat d'acollir-lo

La massiva arribada de menors no acompanyats des del Marroc ha desbordat els sistemes de recepció en diverses comunitats autònomes. Les Illes Canàries suporten la major part de la pressió, però Catalunya també té un nombre significatiu de menors no acompanyats a càrrec del Govern de la Generalitat, la gestió dels quals ha estat objecte de reiterades crítiques a causa de la manca de recursos, les condicions deficients dels centres i les dificultats d'integració. El govern regional ha demanat al govern central que proporcioni un major suport financer, tot i que, fins ara, no s'han adoptat mesures estructurals de gran abast.

El contacte marroquí amb Bolaños planteja la possibilitat d'una via que el Govern espanyol ha explorat amb poc èxit en el passat: els acords bilaterals de retorn. Espanya i el Marroc han signat acords de readmissió, però la seva aplicació pràctica ha estat mínima pel que fa als menors, a causa de les complexitats legals que envolten la repatriació de menors i dels requisits de la normativa internacional de protecció de la infància.

Pressió de Rabat, en un context de relacions bilaterals fràgils

La maniobra diplomàtica del Marroc no és neutral. Rabat ha utilitzat en el passat el seu control sobre els fluxos migratoris com a mitjà per exercir pressió sobre Madrid —l'incident de Ceuta del maig de 2021 n'és l'exemple més flagrant—, i aquesta nova demanda arriba en un moment en què les relacions bilaterals, tot i estar formalment normalitzades després de la crisi d'aquell any, continuen sent propenses a les tensions. El fet que el contacte es produeixi a nivell ministerial i amb el to d'una exigència, en lloc d'una proposta de col·laboració, diu molt sobre la direcció que el Marroc vol prendre en aquest assumpte.

Per al govern de Pedro Sánchez, la gestió dels menors estrangers no acompanyats és una de les seves àrees més vulnerables políticament. La negativa del PSOE a donar suport a la distribució obligatòria entre les comunitats autònomes, tal com reclamaven el PP i altres partits, va deixar el govern en una posició incòmoda, i la queixa del Marroc afegeix pressió externa que fa encara més difícil evitar prendre decisions concretes.