Claves
- Vox exigeix expedients individuals per a cada menor abans de qualsevol assignació entre regions
- Una sentència del Tribunal Suprem de gener de 2024 sustenta l'argument legal del partit
- Extremadura ja és l'escenari del primer recurs contenciós-administratiu que s'ha presentat
- Procediments penals, d'acord amb l'article 102 de la Constitució, s'han obert contra Sánchez i tres dels seus ministres
Vox ha encarregat al seu equip jurídic que treballi en una estratègia per impugnar la política de la Govern en la recepció de nens migrants menors no acompanyats, en el context de la crisi que va començar amb l'afluència massiva de persones des del Marroc via CeutaEl partit de Santiago Abascal està seguint un enfocament de dues vies: recursos administratius contra les decisions sobre la distribució de menors, i procediments penals contra el primer ministre i els ministres de l'Interior, de Defensa i d'Afers Exteriors.
L'argument jurídic central de Vox es deriva d'una sentència del Cort Suprema gener de 2024, dictat arran de la crisi migratoria massiva del 2021, que va establir que el tractat bilateral signat amb el Marroc el 2007 —pel qual el país nord-africà es compromet a cooperar en el retorn de menors— no constitueix per si mateix un motiu suficient per procedir a aquest retorn. El Tribunal Suprem exigeix que cada cas vagi acompanyat d'un expedient individual que exposi els motius de la destinació del menor, d'acord amb l'article 35 de la Llei d'Immigració. Vox ha adoptat aquesta doctrina jurídica i l'està utilitzant com a palanca: si el Govern no tramita aquests casos de manera individual, el partit té la intenció de recórrer cada decisió d'atorgament d'asil davant de l'Audiència Nacional o del Tribunal Suprem, en funció de quin tribunal tingui jurisdicció en cada cas.
Extremadura, el primer banc de proves per a l'estratègia legal
El partit ja ha pres aquest curs d'acció a Extremadura, una regió governada pel PP amb suport parlamentari de Vox, on ha rebutjat formalment acollir cinc menors i ha presentat la reclamació administrativa corresponent. Aquest cas serveix com a projecte pilot per al model que Vox té la intenció d'estendre a les altres comunitats autònomes que reben menors traslladats des de Ceuta.
Fonts del partit insisteixen que la seva posició no implica incomplir la llei, sinó que exigeixen que el Govern mateix la compleixi íntegrament abans de procedir a qualsevol distribució. Al seu parer, l'obligació legal d'elaborar expedients individuals significa que cap menor no pot ser traslladat entre regions fins que no s'hagi determinat, cas per cas, que no es compleixen les condicions per al seu retorn al Marroc. Vox també exigeix accés a aquests expedients per poder recórrer immediatament els casos en què considera que el retorn està justificat.
El partit d'Abascal sosté que el Marroc té els seus propis organismes responsables de la cura i protecció dels menors, cosa que, al seu parer, fa innecessari localitzar els pares al país veí com a precondició per al retorn dels infants. Segons aquest argument, seria suficient simplement transferir la custòdia a aquests centres marroquins.
S'estan incoant procediments penals contra Sánchez, Marlaska, Robles i Albares.
Paral·lelament als recursos administratius, Vox ha invocat l'article 102 de la Constitució, que regula la responsabilitat penal del president del Govern i dels seus ministres per delictes de traïció o contra la seguretat de l'Estat. Aquest mecanisme exigeix que el Congrés de Diputats emeti un dictamen abans que es puguin iniciar qualsevol procediment penal, motiu pel qual Vox ja ha forçat la Cambra a posicionar-se. Els ministres sota escrutini són Fernando Grande-Marlaska (Interior), Margarita Robles (Defensa) i José Manuel Albares (Afers Exteriors).
La combinació d'aquestes vies — administratives, penals i parlamentàries — apunta a una campanya de litigis sistemàtica que Vox té la intenció de dur a terme a llarg termini, independentment del resultat de les batalles legals inicials.