Claves
- Aquest estiu ha estat el més letal per als civils ucraïnesos des de l'inici de la guerra
- Els míssils russos colpegen ciutats ucraïneses mentre els drons de Kíiv ataquen refineries a Rússia
- El conflicte ha adquirit una lògica de destrucció mútua destinada a trencar la voluntat de l'enemic
- La pressió internacional sobre el subministrament d'armes i les sancions està guanyant un impuls decisiu
El que alguns analistes militars havien previst fa mesos com una possibilitat funesta s'ha convertit ara en una realitat en el conflicte: Ucraïna Aquest estiu és el més sagnant des de Rússia va llançar la seva invasió a gran escala. La lògica que ara predomina al camp de batalla no és la de conquerir territori polzada a polzada, sinó la d'infligir el màxim de danys possible a l'enemic amb l'esperança de trencar la seva voluntat abans que es trenqui la pròpia.
El patró es repeteix als dos costats de la línia frontal. Els míssils de Vladímir Putin Continuen atacant Kíiv i altres grans ciutats d'Ucraïna, escampant el pànic entre la població civil i desgastant una infraestructura energètica i urbana que ja fa anys que està malmesa. Al mateix temps, els drons operats per l'exèrcit de Volodímir Zelenski arriben cada cop més lluny a Rússia: refineries, dipòsits logístics i centres clau de subministrament militar estan en flames en ple territori de l'agressor, demostrant que Ucraïna Ha desenvolupat una capacitat ofensiva asimètrica que Moscou no ha pogut neutralitzar del tot.
El 'guerra 'de ciutats', un concepte que ja no és només teòric
Els experts que van encunyar el terme 'guerra urbana' per descriure aquesta dinàmica es referien a un escenari en què els centres urbans deixen de ser un teatre de conflicte secundari i es converteixen en l'objectiu principal. No es tracta simplement de combats de carrer: és l'estratègia d'atacar on viu i treballa la població enemiga, amb l'objectiu de minar la seva moral i la seva capacitat productiva. Segons l'anàlisi que publiquen els mitjans de comunicació que cobreixen el conflicte, aquesta fase ja està en plena marxa.
La conseqüència directa és un augment dràstic del nombre de víctimes civils. Aquest estiu es perfila com el més letal per a la població no combatent des de l'inici de la guerra, un fet que subratlla com l'escalada tàctica de totes dues parts té un cost que recau, sobretot, sobre aquells que no porten armes.
Aquest escenari planteja seriosos dubtes sobre la direcció en què es dirigeix el conflicte. La destrucció mútua sostinguda no condueix a victòries ràpides; condueix a l'esgotament. I en aquesta guerra d'atrició, la pressió internacional — pel que fa al subministrament d'armes a Ucraïna, a les sancions contra Rússia i a qualsevol possible mediació — esdevé un factor cada cop més decisiu.
