Catalunya Ara té una població de 8.233.788 habitants, segons les darreres xifres de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'augment respecte a l'any anterior és de 72.150 persones — unes 32.000 més que fa només sis mesos — cosa que representa una taxa de creixement anual propera a l'1 per cent. No obstant això, aquesta xifra amaga una realitat demogràfica subjacent: sense la contribució de la immigració exterior, el població Es diu que el català està en declivi.

La xifra que millor il·lustra aquesta dependència és el saldo migratori net: durant l'últim any, s'han afegit al registre català 90.000 nous residents de nacionalitat estrangera. Això significa que la major part del creixement de la població — i fins i tot l'equilibri entre naixements i defuncions — depèn de l'arribada de persones de fora de la regió. Aquesta tendència està ben establerta des de fa anys, però la seva intensitat continua augmentant.

Gairebé la meitat de certs grups d'edat són d'origen estranger.

El fenomen adquireix una dimensió especialment cridanera quan es desglossa per grups d'edat. En alguns grups d'edat, els estrangers representen gairebé la meitat del total. Aquests són generalment joves o persones en edat laboral, fet que reforça la importància estructural de la immigració tant per al mercat laboral català com per a la sostenibilitat del sistema de pensions i dels serveis públics.

Aquesta concentració per edat planteja qüestions sobre la capacitat d'integració i la prestació de serveis —sanitaris, educació, habitatge — que les autoritats públiques han d'abordar mitjançant una planificació eficaç. El Govern de la Generalitat, que és responsable de les àrees clau en tots aquests àmbits, s'enfronta al repte de donar suport a un canvi demogràfic ràpid amb polítiques públiques a l'altura de la tasca, cosa que, fins ara, no ha rebut una resposta proporcional a l'abast del fenomen.