La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Lai, ha donat suport a en Pedro Sànchez enmig de la nova crisi migratoria desencadenada pels greus incidents que van tenir lloc a CeutaAquest suport arriba en un moment en què una part significativa de la dreta i l'extrema dreta europea, liderada per la primera ministra italiana, Giorgia Meloniha intentat presentar l'enfocament del Govern espanyol com una amenaça per a la política migratòria comuna i, per extensió, per a la integritat de l'àrea Schengen.

Les imatges i les xifres relatives a les arribades registrades el primer dia de la crisi havien fet sonar les alarmes en diversos ministeris d'Afers Exteriors europeus i havien alimentat les crítiques de Govern de Sànchez, a qui els seus crítics al Parlament Europeu i en diversos governs nacionals acusaven de ser massa lax en el control de les seves fronteres exteriors. Aquesta narrativa, promoguda amb força des de Roma, va trobar ressò entre els grups conservadors i d'extrema dreta al Parlament Europeu.

Meloni, un mitjà per pressionar Madrid

La primera ministra italiana s'ha convertit en la defensora més vehement dins la Unió Europea d'una resposta més dura per part d'Espanya. Meloni ha aprofitat la crisi de Ceuta per restablir el seu perfil com a figura destacada del sector més intransigent en matèria d'immigració, argumentant que el fet qu'un Estat membre no compleixi les seves obligacions de control fronterer no pot no tenir conseqüències per a tota l'àrea de lliure circulació de la UE.

La intervenció de Von der Leyen en suport de Sánchez té com a objectiu no només desactivar aquesta pressió política, sinó també mantenir la coherència institucional de la Comissió, que no pot permetre que la gestió de les fronteres externes es deixi a debat entre els líders nacionals sense una posició comuna articulada des de Brussel·les. En donar-li el seu suport, Von der Leyen està impedint que la crisi de Ceuta es converteixi en una arma electoral per a aquells sectors més crítics amb la integració europea.

Aquest episodi posa de nou de manifest la divisió dins la Unió Europea en matèria d'asil i migració: entre els estats membres del sud, que assumeixen la major part de la pressió a les fronteres externes, i els del nord i l'est, que demanen mesures més estrictes sense assumir una quota equivalent de responsabilitat en la recepció de refugiats.