El crisi migratoria alliberat a Ceuta ha causat fins ara 67 morts confirmades, totes elles ofegades a prop del espigó fronterer que Marroc van aturar la seva recerca. Els equips de busseig del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) de Guàrdia Civil S'han trobat més cossos, així que el balanç final de morts encara no es coneix. Cap altre incident relacionat amb la migració a territori espanyol ha provocat un nombre tan elevat de víctimes mortals.

L'augment de la xifra il·lustra l'abast del desastre: a mitjanit de dijous s'havien recuperat 18 cossos; divendres a la tarda la xifra havia pujat a 57; ahir va arribar a 67. El Ministeri de l'Interior ha xifrat el nombre total de persones que van intentar creuar a Espanya durant l'allau. Moltes de les víctimes van quedar aixafades contra les roques del dique, mentre que d'altres, en la seva fugida desesperada, les trepitjaven per poder seguir avançant.

Cossos sense neveres al port de Ceuta

L'abast de la tragèdia ha desbordat la capacitat forense de la ciutat autònoma. Per allotjar els cossos recuperats, ha calgut instal·lar una instal·lació temporal al port, però fonts policials informen que la carpa no disposa de suficients refrigeradors, la qual cosa fa que alguns cossos continuïn embolicats a l'aire lliure. Les autoritats de Ceuta han demanat al govern central que enviï urgentment experts forenses i agents especialitzats en la identificació de víctimes. L'objectiu és accelerar les repatriacions i evitar haver d'excavar una fossa comuna al cementiri local, una cosa que ja va passar després de la tragèdia del 6 de febrer de 2014, quan 14 migrants es van ofegar en aquell mateix pas fronterer.

El precedent més recent en termes de violència fronterera va ser l'intent d'escalar la tanca de Melilla el 24 de juny de 2022, en el qual van morir almenys 23 persones — 37 segons Amnistia Internacional — com a resultat de la repressió de la gendarmeria marroquina. En ambdós casos, la majoria de les víctimes eren d'origen subsaharià. En la crisi actual, el perfil predominant entre els morts és el de joves marroquins que, segons testimonis recollits sobre el terreny, van ser reclutats amb la promesa d'oportunitats laborals a Espanya.

El Marroc es manté en silenci mentre Grande-Marlaska el qualifica de 'socio fiable'.

Rabat no ha reconegut oficialment cap mort vinculada a la travessa massiva, malgrat que diversos mitjans de comunicació marroquins van informar que hi havia uns vint cossos a l'institut forense del país. Fonts de la policia espanyola han posat en dubte aquestes xifres, comparant-les amb el nombre de cossos recuperats al costat espanyol. En la pràctica, el regne alawita manté un silenci total sobre la pitjor crisi migratoria de la seva història recent.

Davant d'aquest silenci, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va reiterar ahir el seu suport explícit a Rabat, descrivint el Marroc com un 'veritable soci fiable' i destacant la cooperació bilateral durant la crisi. Aquestes declaracions contrasten fortament amb la realitat documentada: va ser precisament la retirada deliberada de les tropes marroquines de la frontera la que va permetre l'afluència massiva i l'acumulació de cossos al dique.