El Servei de Fiscalitat Pública ha decidit mantenir la seva oposició a la implementació de la llei sobre amnistia en el cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, els dos exalts càrrecs del Govern de la Generalitat que s'enfronten a un procés penal pel seu paper en l'organització del referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017, malgrat el fet que Tribunal de Justícia La Unió Europea ha donat recentment suport al concepte jurídic d'amnistia en el context de la procés.

Tots dos Jové Com Salvadó, consideren que la sentència del TJUE sobre el delicte d'apropiació indeguda respon directament a la remissió de prejudici formulada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i que, per tant, el camí està lliure perquè l'amnistia s'apliqui a ells. No obstant això, el Fiscalia no comparteix aquesta interpretació i manté la seva posició contrària, la qual cosa deixa l'assumpte en mans del mateix TSJC.

La Fiscalia General de l'Estat discrepa que la sentència europea resolgui la decisió prejudicial.

El nucli processal de la qüestió rau en si la sentència del tribunal europeu sobre malversació — el delicte del qual estan acusats ambdós ex-funcionaris — constitueix una resposta suficient a la decisió prejudicial que el TSJC va adreçar aleshores a Luxemburg. Jové i Salvadó sostenen que sí i que el tribunal català hauria de concedir-los l'amnistia sense més dilació. La Fiscalia, en canvi, considera que no existeix aquesta equivalència i que la decisió prejudicial específica en aquest cas no s'ha resolt d'aquesta manera.

El xoc d'interpretacions situa ara el TSJC en el paper d'àrbitre: ha de decidir si accepta l'argument de la defensa —i concedeix l'amnistia— o si manté la posició de la Fiscalia i manté oberts els procediments. La resolució d'aquest dilema determinarà el futur legal immediat de dues de les figures clau del lideratge organitzatiu del referèndum de l'1 d'octubre.