Un nou crisi migratòria en Ceuta Ha causat almenys 19 morts en les darreres hores, arran de l'afluència massiva de milers de persones des de la costa marroquina. La tragèdia ha reavivat el debat polític a Espanya, amb sectors de la dreta i de l'extrema dreta assenyalant directament el procés extraordinari de regularització impulsat pel Govern la central elèctrica com a suposat desencadenant de l'afluència massiva de migrants.

La reacció no es va fer esperar. La dreta va argumentar que concedir la residència legal a més de 500.000 persones en situació irregular equival a enviar un senyal a aquells que intenten creuar elestret de manera il·legal, i que aquest senyal, al seu torn, alimenta les xarxes de tràfic de persones que operen des del nord d'Àfrica.

Per què les dades no donen suport a aquest argument

Tanmateix, el vincle entre aquests dos fenòmens planteja qüestions fonamentals que són difícils d'ignorar. Els processos extraordinaris de regularització no són nous a Espanya: el més conegut va tenir lloc el 2005, sota el govern de Zapatero, i va afectar al voltant de 700.000 persones. En aquell moment també es van plantejar advertiments sobre un possible "factor d'atracció", però estudis posteriors no van trobar cap vincle causal directe entre la regularització i un augment sostingut de les arribades irregulars. Les rutes de migració estan impulsades per factors estructurals —inestabilitat política, pobresa, canvi climàtic, pressió demogràfica al Sahel—, que operen de manera independent de les decisions administratives preses a Madrid.

A més, el procés de regularització actualment en curs a Espanya està dirigit a les persones que ja resideixen al país, no pas a les que es troben en trànsit al Marroc o en altres països d'origen. Posar en el mateix sac aquells que fa anys que viuen i estan integrats a Espanya amb els qui intenten creuar la frontera en petites embarcacions o nedant simplifica excessivament —fins al punt de distorsionar— una realitat jurídica i humana que és considerablement més complexa.

El paper del Marroc i la pressió a la frontera

Crisis recurrents a Ceuta té una dimensió geopolítica que les anàlisis centrades en la política migratòria espanyola tendeixen a passar per alt. El Marroc ha demostrat en diverses ocasions la seva capacitat per regular el flux de persones cap als enclavaments espanyols en funció de l'estat de les seves relacions diplomàtiques amb Madrid. La crisi del maig de 2021 –la més greu fins ara pel que fa al nombre d'arribades– va coincidir amb una gran disputa diplomàtica entre els dos països. La situació actual requeriria una anàlisi similar de l'estat d'aquestes relacions bilaterals per poder-se entendre completament.

El fet que la tragèdia humana de les 19 morts confirmades s'estigui explotant en el debat polític fins i tot abans que es coneguin tots els detalls del que va passar diu alguna cosa sobre el clima en què es debat la immigració a Espanya. Una anàlisi rigorosa ens exigeix separar el debat sobre la regularització —que és legítim i necessari, amb arguments tant a favor com en contra— de l'explicació d'una crisi fronterera les causes subjacents de la qual són molt més complexes que una mera norma administrativa.