Claves
- ["Sánchez vincula l'indult a una sentència del TSJC sobre la proporcionalitat de la condemna", ""El Govern nega que la mesura sigui una concessió a Junts dins del marc pressupostari", "Borràs va ser condemnada per fraccionar contractes públics a la Institució de les Lletres Catalanes", "Encara no està clar si l'indult també afecta la inhabilitació o només la pena de presó"]
Pedro Sánchez Dimecres, després de la seva reunió amb el rei Felip VI, va descartar la possibilitat que l'indult parcial concedit a Laura Borràs no té cap connexió amb la posició del Govern cap a Junts per a Catalunya ni amb les negociacions en curs per elaborar el Pressupost General de l'Estat de 2027. El president va atribuir la mesura a una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havia dictaminat que la pena de presó imposada en la sentència original era desproporcionada.
La justificació que dóna Sànchez desplaça la responsabilitat política de la decisió a l'àmbit estrictament legal: si el tribunal que va jutjar el cas ha conclòs ell mateix que la sentència era excessiva, el Govern simplement actua en conseqüència. Aquest és un argument que, si és cert, converteix l'indult en una correcció tècnica més que no pas en una concessió política. No obstant això, el moment coincideix amb un escenari parlamentari en què Junts continua sent un factor clau per a la supervivència del govern central, la qual cosa fa difícil que aquesta interpretació sigui acceptada sense reserves.
El TSJC, la pedra angular jurídica de l'argument del govern
La sentència del TSJC a la qual fa referència Sánchez és la base sobre la qual el Govern construeix tota la seva defensa. Borràs Va ser condemnada per fraccionar contractes públics mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes, un delicte pel qual la Sala Civil i Penal del tribunal català li va imposar una pena de presó, la inhabilitació per a càrrecs públics i la pèrdua del seu escó al Parlament de Catalunya. Tot i que el mateix tribunal ha dictat posteriorment una sentència que qüestiona la proporcionalitat de la pena de presó, l'abast d'acció del Govern respecte a aquesta part específica de la sentència té, almenys formalment, suport judicial, la qual cosa distingeix aquest cas d'un indult purament polític.
El que Sánchez no va aclarir durant la seva compareixença va ser si l'indult s'aplica únicament a la condemna de presó o si té algun efecte sobre la inhabilitació – la part de la sentència que va impedir que Borràs continués com a president del Parlament i que ha tingut el major impacte pràctic en la seva carrera política. Aquesta distinció és significativa: deixar intacta la inhabilitació reduiria l'impacte polític de la mesura, mentre que modificar-la n'ampliaria considerablement l'abast i dificultaria mantenir l'argument que es tracta simplement d'una correcció tècnica.
L'oposició constitucionalista i un gran nombre d'experts jurídics que han seguit el cas probablement qüestionaran tant el moment com el fons de la mesura, assenyalant que un indult és una prerrogativa de l'Executiu, subjecte a criteris d'oportunitat política, que el Govern pot exercir amb àmplia discrecionalitat, però l'ús de la qual en casos de corrupció institucional va ser objecte d'un intens debat parlamentari i públic en legislatures anteriors. El precedent marcat pels indults concedits als condemnats en relació amb el referèndum il·legal del 2017 pesa inevitablement de manera contundent sobre qualsevol nou acte de clemència que afecti els líders independentistes.
