Claves
- ["Illa dona suport a la suspensió del CPFF sense exigir una data alternativa específica","El president fixa el setembre com a termini per posar fi a les 'excuses'","Catalunya encara no avança en la reforma del sistema de finançament regional, "La postura d'Illa reflecteix la seva dependència política del govern de Sánchez"]
Salvador Illa ha sortit en defensa de Pedro Sánchez arran de la suspensió d'última hora del Consell Política Fiscal i financer (Fons de Finançament Fiscal Permanent), l'òrgan multilateral on el Govern El govern central i les comunitats autònomes estan discutint el model de finançament. El president de la Generalitat Va descriure el ajornament com a «savi» i va justificar la decisió argumentant que el govern central volia «prioritzar el diàleg» amb les regions governades pel PP abans d'imposar un acord.
La declaració de Illa És sorprenent per la seva contundència. Lluny de mostrar cap inquietud per un retard que afecta directament els interessos financers de Catalunya, el president ha convertit el retard en una oportunitat política per llançar un ultimàtum velat: setembre, en les seves paraules, marcarà el final de les excuses per no haver avançat en la reforma del sistema.
Un suport incondicional que no està exempt de riscos
La posició d'Illa planteja una contradicció difícil d'ignorar. Catalunya fa anys que demana un sistema de finançament que corregís el que els governs catalans successius — de conviccions polítiques molt diferents — han denunciat com un dèficit fiscal crònic. En aquest context, donar suport incondicionalment a la suspensió de l'únic fòrum formal on aquest debat pot avançar equival a subordinar una demanda catalana fonamental al calendari i als càlculs del govern de Sánchez.
El CPFF no és un fòrum menor: és el mecanisme institucional establert per negociar la distribució de recursos entre l'Estat i les regions. El seu ajornament no és un gest de diàleg sinó, en la pràctica, un nou retard en un procés que ja va anys de retard. El fet que el president de Catalunya ho aculli amb elogis, en lloc d'exigir una data concreta i compromisos per escrit, diu molt sobre la dinàmica de dependència política que caracteritza la relació actual entre el Palau de la Generalitat i La Moncloa.
Els ciutadans catalans ja han sentit abans la promesa d'un termini de setembre. Si, a la tardor, el CPFF es torna a ajornar o se li retira tota la substància, Illa haurà posat en perill la seva credibilitat en una de les qüestions més sensibles del seu mandat sense haver obtingut res a canvi.