Claves
- ["Vilarasau va dirigir La Caixa durant 27 anys, entre 1976 i 2003", "Va transformar l'organització en el banc de dipòsits més gran d'Espanya, va impulsar la diversificació industrial i l'obra benèfica de la Fundació, ha mort als 95 anys
Josep Vilarasau, la figura que, durant gairebé tres dècades, va liderar La Caixa Des dels seus dies com a societat de crèdit regional fins al seu establiment com a gegant financer líder, ha mort als 95 anys. La notícia va ser informada per primer cop per La Vanguardia i posteriorment confirmat per L'ARA.
Vilarasau va prendre les regnes de l'organització el 1976, inicialment com a director general, i posteriorment va exercir de president fins a la seva jubilació el 2003. Aquests 27 anys de lideratge ininterromput van coincidir amb una de les transformacions més profundes que el sistema financer espanyol ha patit mai: l'obertura dels mercats, la reestructuració del sector i l'aparició de la competència bancària internacional. El Caixa No només va sobreviure a aquest procés, sinó que en va sortir com un dels seus grans guanyadors.
D'una caixa d'estalvis a un grup financer líder
Sota el seu lideratge, La Caixa va dur a terme una expansió territorial i empresarial que la va convertir en la caixa d'estalvis més gran de Espanya i un dels més significatius del sud d'Europa. El seu compromís amb la diversificació — amb inversions en sectors com les telecomunicacions, les infraestructures i l'energia a través de la seva cartera industrial — va ser un dels trets distintius de la seva gestió i va establir les bases del model que l'organització desenvoluparia en els anys següents.
Vilarasau també va ser una de les forces motrius darrere de l'impacte social i cultural de l'obra de La Caixa; sota el seu lideratge, l'organització va ampliar significativament la seva presència en àmbits com la ciència, la educació i acció social, establint una fundació que avui dia continua sent una de les més actives del país.
El seu mandat al capdavant de l'organització li va valer un ampli reconeixement en els cercles empresarials i financers catalans, on era considerat un dels principals directius de la segona meitat del segle XX.