El Govern de Salvador Illa ha decidit prorrogar la designació de 302 municipis catalans com a 'mercats immobiliaris residencials restringits' per a un any més, afegint 53 nous municipis a un pla que, des de la seva introducció el març de 2024, ha aconseguit moderar els preus mitjans però que també ha reduït greument l'oferta disponible. La decisió es va anunciar dimarts, amb Illa durant una visita oficial al Vietnam, i va ser defensat públicament pel ministre d'Afers Regionals, Sílvia Paneque.

L'ajust del marc regulador significa que 23 municipis – incloent-hi Lleida, Granollers i Mollet del Vallès – seran eliminats de la llista, ja que els seus ingressos ja no compleixen els criteris legals que justificaven la seva inclusió, segons l'anàlisi de la Generalitat. En canvi, la llista ha crescut fins a incloure ben més de cinquanta pobles on l'augment del cost de lloguer o la càrrega financera per a les famílies ja ha assolit els llindars exigits per llei. El resultat net és una àrea regulada més àmplia que l'anterior, que abastava 271 municipis on viu aproximadament el 90 per cent de la població catalana.

Els lloguers baixen a les zones regulades, però l'oferta s'enfonsa

Les dades de l'Agència de l'Habitatge de la Generalitat de Catalunya mostren que el lloguer mitjà dels nous contractes de lloguer a zones d'estrès Va caure un 1,3 per cent entre el primer trimestre de 2024 i el mateix període del 2026, passant de 887,90 a 876,56 euros al mes. A Barcelona, la caiguda va ser més pronunciada: de 1.193,51 € a 1.137,35 €, una baixada del 4,7 per cent. Durant el mateix període, l'IPC català va pujar un 5,3 %, la qual cosa representa una pèrdua de poder adquisitiu real per a aquells que van aconseguir trobar un pis. Fora dels municipis regulats, però, el lloguer mitjà va pujar un 9,5 per cent.

El problema rau en l'oferta. Segons el registre de dipòsits de seguretat d'Incasòl, entre el 2023 i el 2025 es van signar 24.909 contractes de lloguer menys als 271 municipis que pateixen escassetat d'habitatge, una reducció del 19,8 per cent. El portal immobiliari Idealista estima que el nombre de pisos anunciats per a lloguer de llarga durada a Barcelona va caure un 56 per cent durant els dos primers anys del règim de control de lloguers: de més de 10.000 habitatges al març de 2024 a poc més de 5.000 dos anys després. Al mateix temps, l'oferta de lloguers de curta durada —inicialment exempts del control de lloguers— va créixer gairebé un 58 per cent, superant també les 10.000 propietats al mateix portal web.

65 famílies per anunci a Barcelona, 75 a Lleida

La manca de propietats ha canviat les regles que regulen l'accés al mercat. Les agències immobiliàries funcionen amb llistes d'espera, i els propietaris seleccionen llogaters amb una major estabilitat financera, la qual cosa posa en desavantatge les llars de rendes més baixes, precisament el col·lectiu que les normatives pretenen protegir. A Barcelona, ja hi havia 65 sol·licitants per cada propietat anunciada; a Lleida, que ara s'està retirant de la llista de zones d'alta demanda, la xifra era de 75.

A la vista d'aquestes xifres, el Govern Regional manté que la caiguda dels nous contractes de lloguer no suposa una reducció del parc d'habitatges de lloguer. Paneque ha argumentat que entre el primer trimestre de 2024 i el segon trimestre de 2025 es van afegir 24.518 habitatges de lloguer regulars als municipis que pateixen escassetat d'habitatge, amb un augment net si es tenen en compte les noves ofertes i les cancel·lacions. Aquesta interpretació contrasta directament amb la percepció del sector: L'Associació Catalana d'Agents Immobiliaris assenyala que el lloguer mitjà combinat en aquests mateixos municipis va augmentar un 3,2 per cent entre el 2023 i el 2025, la qual cosa contradiu l'argument que la regulació protegeix completament el mercat de la pressió alcista.

La decisió d'ampliar l'abast en lloc d'avaluar més rigorosament les conseqüències no desitjades de la mesura es basa en una justificació política que és comprensible des de la perspectiva del Govern, però esquiva el debat tècnic sobre si intervenir en els preus sense abordar simultàniament l'oferta —mitjançant la regulació de l'ús del sòl, el desenvolupament d'habitatge públic o incentius fiscals per als propietaris— és suficient per resoldre un problema estructural d'accés a l'habitatge que s'ha arrelat a Catalunya durant anys.