El Ministre Regional d'Educació de la Generalitat, Esther Niubó, va comparèixer davant de la Comissió d'Educació del Parlament dilluns per explicar el fracàs en la implementació de les proves PISA 2025 en Catalunya i va descartar rotundament dimitir del seu càrrec. L'error comès té una conseqüència específica i quantificable: dels 2.545 alumnes seleccionats per participar en l'avaluació, 591 van estar exempts, la qual cosa representa un 23,2 per cent de la mostra – un percentatge que és gairebé cinc vegades el límit màxim del 5 per cent establert per l'OCDE per garantir la validesa estadística dels resultats. La conseqüència directa és que les dades que es publicaran el setembre de 2026 no es podran comparar ni amb les d'altres comunitats autònomes ni amb les d'edicions anteriors. Catalunya perdrà el principal benefici de l'informe PISA —referència externa i seguiment del progrés—justament quan el sistema educatiu esperava esbrinar si havia revertit la caiguda registrada el 2022. La propera oportunitat per obtenir dades comparables no arribarà fins al 2029.

Novell Durant la seva intervenció, va suggerir que la confusió entre les escoles podria ser l'arrel del problema. Les proves PISA es van administrar entre el 31 de març i el 16 de maig, un període que coincidia amb les proves de final de cicle de la quarta cursa de l'ESO a Catalunya, celebrades els dies 10 i 11 d'abril. Les mateixes 51 escoles seleccionades per a la PISA van haver de gestionar dues avaluacions amb criteris d'exempció diferents en aquest curt període de temps. Segons el ministre, el percentatge d'alumnes que no van participar en els exàmens catalans va ser similar al registrat a PISA, la qual cosa avala la hipòtesi que les escoles van aplicar per error uns criteris més laxos a l'avaluació internacional que els permesos per l'OCDE.

Transició institucional: un altre factor que contribueix a la sentència

L'incident també va tenir lloc en un moment de canvi organitzatiu dins del mateix ministeri regional: el procés va coincidir amb la substitució del Consell Superior per a l'Avaluació del Sistema Educatiu per la nova Agència per a l'Avaluació i la Prospectiva Educativa. Niubó va reconèixer que aquesta transició s'ha de tenir en compte en l'anàlisi del que va passar, tot i que va aclarir que no es pot utilitzar com a excusa. Per intentar evitar que torni a passar una cosa semblant, el Govern ha creat una Comissió per a la Coordinació d'Exàmens i Estudis d'Avaluació. El ministre va prometre presentar al Parlament les conclusions de l'informe intern que està elaborant el departament i actuar 'en conseqüència' si s'estableixen responsabilitats.

L'oposició demana la seva dimissió i assenyala directament Illa.

Les explicacions de Niubó no van aconseguir calmar els grups de l'oposició. Des de Junts, el portaveu Josep Rius va dirigir la seva crítica directament al president Salvador Illa, a qui va descriure com a responsable última del que va anomenar "l'epítom d'un govern incompetent". Anna Erra, també de Junts, va criticar la ministra per no haver mantingut el control sobre el seu departament. El PP va anar més enllà en les seves acusacions: el portaveu Cristian Escribano va rebutjar la idea que el fracàs es pogués explicar com un simple error administratiu i va acusar el govern regional d'haver manipulat deliberadament la mostra, impulsat pel 'pànic' que els resultats poguessin confirmar la davallada dels nivells educatius de Catalunya. Vox, a través de Manuel Acosta, va afegir una dimensió més greu a les acusacions en afirmar que el Govern català havia estat conscient des del març que la mostra no complia els requisits de l'OCDE, la qual cosa implicaria que el departament va ocultar la informació durant setmanes mentre el procés estava en marxa.

Davant d'aquesta tempesta política, Illa va optar per donar el seu suport incondicional al seu ministre mentre era al Vietnam, on feia una visita oficial. La postura del president subratlla la seva determinació de no sacrificar Niubó, almenys de moment, malgrat que la sentència posa de manifest una mala gestió en un àmbit tan sensible com l'educació i deixa el sistema educatiu català sense un punt de referència durant anys.