Junts per Catalunya Dilluns, va parlar en defensa dels tres agents del Mosos d'Esquadra jutjats per la seva presumpta implicació en l'escapada d'en Carles Puigdemont l'agost de 2024. El portaveu del partit, Josep Riusva rebutjar obertament l'acció legal i la va descriure no com un exercici legítim de justícia, sinó com un acte de represàlia política contra aquells que, segons el seu relat, havien actuat segons les seves pròpies conviccions.

Rius va utilitzar un llenguatge deliberadament contundent quan es referia a la 'persecució' per part del sistema judicial espanyol, un terme habitualment emprat en el discurs de Junts quan s'enfronta a procediments judicials que afecten la seva esfera política. El partit ha tornat a optar per presentar les accions dels tribunals com una extensió de la confrontació política entre l'Estat i el moviment independentista, en lloc de com un procés judicial ordinari derivat d'actes presumptament delictius.

Tres Mosos Sota investigació per una filtració que va desencadenar una crisi institucional

El context del cas es refereix al retorn de Puigdemont a Catalunya l'agost de 2024, un incident que va causar una tensió institucional significativa. L'expresident, que havia estat fugint del sistema judicial espanyol durant anys, va tornar breument al territori català i va marxar de nou sense ser detingut, malgrat que hi havia una ordre d'arrest activa contra ell. Les accions – o la inacció – d'alguns agents dels Mossos d'aquella jornada van ser sotmeses a escrutini judicial, i tres d'ells han estat imputats des de llavors en relació amb el seu paper en els fets.

La persecució de membres de la policia regional per conductes vinculats a les activitats polítiques del moviment independentista planteja una pregunta incòmoda que Junts prefereix esquivar: si els agents dels Mossos van prioritzar lleialtats polítiques per sobre del compliment dels seus deures legals, la responsabilitat última d'aquesta cultura institucional també recau en aquells que han governat el Govern de la Generalitat durant anys i han utilitzat el cos com a eina per a la causa independentista. Aquest aspecte de la qüestió és conspicu per la seva absència en les declaracions de Rius.

La postura de Junts – que sistemàticament equipara qualsevol acció legal contra els seus partidaris amb 'venjança' o 'persecució' – reforça la narrativa de víctima del partit, però obstaculitza qualsevol debat seriós sobre les obligacions dels càrrecs públics, independentment de les seves conviccions personals. Els tres agents processats tindran l'oportunitat de defensar-se davant d'un tribunal; precisament així és com funciona l'estat de dret, aquell mateix estat de dret que Junts diu defensar quan li convé.