El Departament d'Educació de la Generalitat Fa dies que intenta fer front a les conseqüències d'una de les errades més greus de la història recent de Sistema educatiu català: un error en l'aplicació de les proves PISA la qual cosa fa impossible comparar els resultats de Catalunya amb els d'altres regions i amb els d'anys anteriors. L'anunci es va fer públic divendres, a finals de juliol, però el mateix ministeri regional havia reconegut que el govern regional havia estat alertat de l'error ja al març. Ara, el Secretari d'Amillora Educativa, Ignasi Giménez, intenta corregir aquest relat i afirma que la confirmació definitiva de la sentència no va arribar fins fa relativament poques setmanes.

La contradicció entre les dues versions del departament és difícil d'ignorar. Tot i que el ministeri regional va admetre inicialment haver rebut una alerta al març, Giménez ara introdueix una matisació que pretén establir una distinció entre rebre un avís i obtenir una confirmació formal. La distinció pot tenir una certa lògica tècnica, però políticament no respon a les preguntes més incòmodes: què va fer el departament durant els mesos entre l'alerta i la confirmació, i per què es va retardar l'anunci públic fins a finals d'estiu?

Un error que compromet la comparabilitat de les dades catalanes

La sentència té implicacions de gran abast. Les proves PISA Són l'eina internacional principal per mesurar el rendiment educatiu de l'alumnat de 15 anys, i els seus resultats serveixen com a punt de referència clau tant per als responsables de polítiques públiques com per a les famílies i la comunitat educativa. El fet que les dades de Catalunya no es puguin comparar amb les d'altres comunitats autònomes ni amb els cicles d'avaluació anteriors priva el sistema educatiu català d'un punt de referència per a la comparació durant almenys un cicle. La pèrdua d'aquesta traçabilitat no és una qüestió menor: fa impossible saber si les polítiques educatives implementades en els darrers anys han estat reeixides o no.

El Departament de Educació No s'ha especificat exactament en què consistia l'error procedimental, ni qui n'era el responsable, ni si hi va haver cap comunicació amb l'OCDE —l'organisme que coordina la PISA— durant els mesos previs a l'anunci. Aquesta manca de transparència sobre l'origen de l'error i la cadena de responsabilitats alimenta la impressió que el ministeri regional ha gestionat la crisi amb la intenció de minimitzar l'impacte polític en lloc de proporcionar una rendició de comptes clara al públic.

El moment de l'anunci – un divendres a finals de juliol, just enmig de l'èxode estiuenc – tampoc no inspira gaire confiança. En el món de les comunicacions institucionals, les tardes de divendres són el moment clàssic per enterrar notícies incòmodes, i aquesta coincidència no ha passat desapercebuda entre els observadors del sector educatiu.