El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) s'enfronta simultàniament a la seva expansió física més gran en dècades i a negociacions sobre un canvi de gran abast en la seva estructura de poder. La sessió plenària d'estiu, presidida per l'alcalde Jaume Collboni, ha presentat una proposta per ampliar DFactory Barcelona —el centre de Indústria 4.0 del polígon industrial—i un acord polític entre el Govern de la Generalitat liderat pel PSC i l'ERC que atorgaria a les institucions catalanes el control majoritari de l'organització.

DFactory opera a ple rendiment des de fa un temps. El complex, que actualment ocupa 17.000 metres quadrats, acull 48 empreses especialitzades en robòtica, intel·ligència artificial, fabricació avançada, impressió 3D, tecnologia de sensors, realitat virtual i ciberseguretat. El complex ha generat 63 patents internacionals, una xifra que el Consorci utilitza com a indicador de la densitat tecnològica del projecte.

Tres edificis a lliurar, amb un encara pendent a Madrid

Les obres d'ampliació estan avançant a ritmes diferents segons l'edifici. El conegut com a 'Cube' ja té l'estructura completa i la façana acabada, i es preveu que estigui enllestit a l'octubre. Els edificis A i D haurien d'estar a punt abans de finals d'any, la qual cosa permetria que les primeres empreses s'hi traslladessin a principis del 2027. El quart edifici, l'Edifici B, està actualment aturat a l'espera de l'autorització del Consell de Ministres; un cop s'hagi obtingut, s'espera que la construcció duri uns quinze mesos. Quan tot estigui en funcionament, el complex haurà més que triplicat la seva superfície actual, arribant a gairebé 60.000 metres quadrats.

L'alcalde Collboni va aprofitar la sessió plenària per defensar el model de indústria urbana com a antídot a la concentració de Barcelona en la especialització del sector terciari. Segons el seu argument, la indústria digital ocupa menys terreny, produeix menys emissions i requereix professionals més qualificats que la indústria convencional, cosa que la fa compatible amb el teixit urbà d'una gran ciutat. El delegat especial de l'Estat a la CZFB, Pere Navarro, va ser més ambiciós: va proposar estendre el model DFactory a tot el polígon industrial per crear el que es coneix com el Districte DFactory Barcelona.

Finances sòlides que financen l'expansió sense ajuda externa

El Consorci preveu tancar el 2026 amb un benefici ordinari de 31,4 milions d'euros – un 2 per cent per sobre de la previsió de l'any anterior – i una facturació de 82 milions. L'organització es finança íntegrament amb els ingressos provinents de la seva cartera immobiliària i de les seves pròpies activitats, sense cap transferència regular d'altres autoritats públiques. Aquesta autonomia financera també és un dels arguments que l'ERC utilitza per justificar el seu interès a obtenir una major influència en la governança de l'organització.

Com a part de les seves activitats promocionals, la CZFB organitza la Barcelona New Economy Week (BNEW), que celebrarà la seva setena edició del 5 al 7 d'octubre amb un programa centrat en la intel·ligència artificial, l'energia, la salut, l'aeroespacial, l'alimentació, el talent i els videojocs.

L'acord de repartiment de poder que l'ERC descriu com un 'pas endavant per a l'autogovern'

El canvi més significatiu sorgit de la sessió plenària no és arquitectònic sinó polític. L'acord pressupostari entre el Govern Socialista i l'ERC inclou un canvi en la composició del CZFB que augmentaria la representació conjunta de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona un 55 per cent: un 40 per cent per al govern regional i un 15 per cent per a l'Ajuntament. L'Estat passaria del control que exerceix actualment — el delegat de l'Estat presideix el comitè executiu — a retenir el 45 per cent restant.

ERC ha presentat aquesta transferència com una fita en l'autogovern, argumentant que el Consorci ja no és només un òrgan de gestió duanera, sinó una plataforma pública per al desenvolupament econòmic amb una capacitat real per orientar la transformació industrial de Barcelona i la seva àrea metropolitana. La reforma, però, encara no s'ha finalitzat legalment, i els detalls de com s'organitzarà la nova distribució de poders executius encara s'han de definir. El fet que una institució amb un volum de negoci de 82 milions, actius immobiliaris estratègics i la capacitat d'atreure inversió estrangera canviï de mans sota la pressió de les negociacions pressupostàries és, com a mínim, un desenvolupament que mereix un seguiment acurat.