Un informe publicat dijous per Pimec, l'organització patronal catalana que representa les petites i mitjanes empreses, revela que aproximadament la meitat de l'esforç que fan les empreses quan recapten salaris al ritme de inflació no es tradueix en una millora real del poder adquisitiu dels seus empleats. La raó d'això és el que s'anomena efecte de retenció fiscal, conegut en espanyol com a 'progresivitat freda' o 'efecte d'arrossegament fiscal': el mecanisme pel qual els augments salarials nominals empenyen els treballadors cap a trams d'impostos més alts Impost sobre la renda més alt, sense que el seu poder adquisitiu hagi millorat realment.

El mecanisme és senzill però té conseqüències molt específiques. Quan una empresa augmenta el salari d'un empleat per compensar la pèrdua de poder adquisitiu causada per la inflació, aquest augment es grava com si fos un veritable increment d'ingressos. Si el Govern no desinflat els trams de l'impost —és a dir, no els ajusta a l'alça per mantenir el ritme de l'augment dels preus— una proporció creixent del salari queda retinguda en forma d'una càrrega fiscal més elevada. El treballador guanya més en termes nominals, però la seva renda disponible real no creix al mateix ritme.

El cost per a les empreses no es tradueix en una quantitat equivalent de renda disponible.

Segons l'anàlisi de Pimec, la bretxa entre el que paga l'empresa i el que rep realment el treballador és especialment cridanera en un context d'inflació prolongada com el que s'ha viscut en els darrers anys. Les pimes, que ja operen amb marges més ajustats que les grans corporacions, assumeixen la totalitat del cost dels augments salarials acordats en convenis col·lectius o negociats individualment, mentre que el benefici per a l'empleat queda compensat per un sistema fiscal que no s'ha adaptat al nou entorn de preus.

L'organització empresarial catalana està, per tant, fent una crítica implícita tant al govern central —que és el responsable de regular l'impost sobre la renda de les persones físiques— com al Govern de la Generalitat, que gestiona la part regional de l'impost i té marge tècnic per ajustar els seus propis trams d'imposició. A Espanya, la transferència del 50 % de l'impost sobre la renda de les persones físiques a les comunitats autònomes dóna al Govern català un marge real per reduir el tipus impositiu regional, una mesura que algunes regions, com Madrid, han aplicat de manera més activa. L'informe de Pimec no especifica quina part del dèficit correspon a l'escala estatal i quina a la regional, però la queixa fa responsables ambdues administracions.

Un problema que afecta especialment les persones amb ingressos mitjans

El efecte de retenció fiscal Afecta més durament els ingressos mitjans i mitjans-baixos – precisament aquells que menys poden negociar una compensació addicional i que destinen una proporció més alta dels seus ingressos al consum. Per a aquest tipus de treballador, una pujada salarial del 4 % o del 5 % dissenyada per compensar la inflació es pot reduir a un augment real de poc més del 2 % o del 3 % un cop s'ha aplicat la forquilla fiscal. En termes pràctics, l'empresa ha pagat el 100 per cent de l'augment, però el treballador només n'ha rebut, segons Pimec, aproximadament la meitat en termes de poder adquisitiu efectiu.

L'organització empresarial de les pimes catalanes fa temps que demana que la deflació dels trams de l'impost sobre la renda s'incorpori com una pràctica estàndard, en lloc de ser una mesura discrecional que adopti el govern de tornada. El debat no és nou —economistes de diverses escoles de pensament han estat plantejant aquesta qüestió durant anys— però la inflació acumulada des del 2021 li ha donat una dimensió pràctica molt més visible per a empreses i treballadors.