Claves
- El Parlament rebutja el camí d'estabilitat pressupostària per segona i última vegada
- El PP, Vox i Junts formen una majoria per bloquejar el Govern
- Sense objectius de dèficit aprovats, no hi haurà pressupost a la tardor
- La derrota arriba el tercer aniversari de les eleccions del 23 de juny
Pedro Sánchez ha patit un altre revés en el Congrés abans del recés d'estiu. La sessió plenària extraordinària d'aquest dijous culmina amb el segon i definitiu rebuig de l'anomenat 'camí d'estabilitat' — els objectius de dèficit i de deute públic —, un pas essencial que la Govern Vaig haver de superar per poder presentar el Pressupost General de l'Estat a la tardor. El resultat reflecteix el de la setmana anterior: vots en contra del PP, Vox i Junts per Catalunya Tenen una majoria suficient per tombar la proposta.
La derrota també arriba en una data políticament simbòlica: el tercer aniversari de les eleccions del 23 de juliol de 2023, que van portar a la presa de possessió de Sánchez Després de llargues negociacions amb diversos grups parlamentaris. Tres anys després, la coalició de suport que va permetre al primer ministre romandre a La Moncloa està mostrant les seves limitacions amb cada cop més claredat.
Sense camí cap a l'estabilitat, sense pressupost
L'aprovació del programa d'estabilitat és el primer pas obligatori en el calendari pressupostari. Sense el vistiplau del Parlament, el Govern no té la base jurídica i política per elaborar i presentar els pressupostos nacionals. El rebuig de dijous – ja que era el segon intent (la llei no permet un tercer intent dins del mateix període) – tanca definitivament aquesta via per al pressupost de tardor.
L'aliança del PP, Vox i Junts per votar 'no' està impulsada per motivacions diferents, però té el mateix efecte pràctic: el bloqueig pressupostari continua. El PP ho fa des d'una posició d'oposició frontal al Govern; Vox, des de la seva postura habitual; i Junts, que en altres ocasions ha donat suport al Govern en votacions crítiques, ara s'està distanciant en un moment de tensió amb el Govern central. El fet que els tres partits estiguin d'acord no és una coincidència puntual, sinó un reflex de la debilitat estructural d'una majoria parlamentària que Sánchez no ha aconseguit consolidar.
Espanya s'enfronta, doncs, a un altre any fiscal sense pressupost aprovat, amb els comptes de l'Estat prorrogats mentre el Govern negocia la seva supervivència vot a vot. Aquesta situació, vista des de qualsevol perspectiva ideològica raonable, representa una anomalia greu en la gestió de les finances públiques.
