Una xarxa de tràfic d'armes amb abast nacional i internacional, tenia la seva base operativa en una cel·la de la presó de Quatre Camins, a La Roca del Vallès. Daniel Doya compleix allà la seva condemna, després d'haver estat condemnat el 2012 pel Tribunal Provincial de Barcelona a 19 anys i mig de presó per haver disparat a la cap de la seva dona —que estava embarassada de vuit mesos— dins l'ascensor del seu bloc de pisos al barri de La Verneda de Barcelona. Des d'aquesta mateixa presó, i utilitzant telèfons mòbils que no hauria d'haver tingut en possessió, Doya va muntar un negoci de tràfic d'armes que proveïa organitzacions criminals a Catalunya, València, Madrid, Granada i França.

La investigació va començar després de l'operació del 2 de desembre de l'any passat contra els Trinitarios, en la qual la Mosos d'Esquadra i la Direcció General d'Informació de la Policia Nacional va detenir el líder europeu de la banda, Joel Alexander M., àlies 'Booking', i el seu segon al comandament, Walter Yasmani F., àlies 'Pukita', a Salou. El rastreig de les cinc armes de foc confiscades durant els escorcolls va portar els investigadors directament fins a Doya i el seu cercle familiar.

Una empresa familiar que ven pistoles per 4.000 euros i fusells d'assalt per 8.000

El sistema era tan senzill com revelador de les mancances del sistema penitenciari: en Doya tancava les vendes en persona des de la seva cel·la a través de WhatsApp, Telegram i Signal. La seva filla gran, de 20 anys, gravava els articles disponibles — pistoles, escopetes, fusells d'assalt — perquè els compradors poguessin identificar els productes abans de comprometre's a una compra. Els tatuatges visibles de la jove servien com a garantia implícita que les imatges eren autèntiques i que el stock era real. La seva parella s'encarregava de les entregues: transportava les armes en el cotxe familiar, un Porsche Cayenne, i les lliurava en ple dia en aparcaments de supermercats i centres comercials.

Els preus eren molt més alts que els del mercat legal: una pistola costava uns 4.000 euros, mentre que les armes llargues – escopetes o fusells – podien arribar als 8.000. En cada transacció hi participaven fins a quatre o cinc intermediaris, que s'emportaven una comissió, la qual cosa explica l'elevat marge de benefici. El catàleg anava des de pistoles fins a fusells d'assalt del tipus AK-47 i AR-15, així com munició. Dos dels tres fills de la parella encara tenien edat escolar i, segons els investigadors, de vegades viatjaven en el mateix vehicle en què es transportava l'arsenal.

38 Glocks falses, una granada i un llançacoets al cotxe familiar

L'operació, codificada com a 'Set' i portada a terme el 7 de juliol, va conduir al descobriment de dos dipòsits d'armes. El primer es trobava al vehicle mateix, aparcat a l'exterior de la casa familiar a El Pla del Penedès: embolicades en mantes, els agents van trobar 38 rèpliques funcionals de la pistola Glock — capaces de matar de veritat, tal com va especificar el sergent de la Divisió d'Investigació Criminal a càrrec del cas—, una granada de mà inerta i un llançagranades anticarro sense càrrega explosiva. A l'interior de la casa, van trobar bosses que contenien aproximadament mil cartutxos i un escut balístic.

Els números de sèrie de les armes confiscades havien estat esborrats, cosa que feia impossible determinar-ne l'origen exacte. Els investigadors han pogut confirmar, mitjançant contacte amb els fabricants, que algunes havien estat robades en altres països. Un altre canal de subministrament que ha sortit a la llum durant la investigació implica persones amb llicències legals d'armes que van fingir haver estat assaltades, van presentar la denúncia policial corresponent i, d'aquesta manera, van reintroduir les armes al mercat negre: un article que costava 800 euros en una armeria es podia vendre posteriorment per 3.000.

Telèfons mòbils a les cel·les de la presó i possible col·lusió mentre es troben a la presó

Un dels aspectes que més ha cridat l'atenció dels investigadors és la capacitat operativa que Doya va mantenir des de dins. Quatre CaminsMalgrat les confiscacions repetides de telèfons mòbils durant els escorcolls de la seva cel·la, el pres aconseguia obtenir telèfons nous cada vegada. La Policia Nacional ha iniciat una investigació per determinar si era la família mateixa qui els introduïa durant les hores de visita o si hi havia funcionaris penitenciaris que en facilitaven l'accés. El sergent encarregat del cas va reconèixer que, de moment, no hi ha proves concloents que donin suport a cap dels dos escenaris.

L'operació té implicacions que van més enllà de Catalunya: la Policia Nacional està duent a terme investigacions en diverses parts d'Espanya per rastrejar el parador de les armes distribuïdes per la xarxa. Els grups que adquirien les armes estaven principalment vinculats al narcotràfic – tant per protegir les plantacions de cànnabis com per dur a terme robatoris relacionats amb les drogues – fet que converteix el desmantellament d'aquesta xarxa de subministrament en un dels resultats més significatius de la investigació sobre els Trinitarios a Catalunya.