El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha argumentat públicament que el Policia Nacional permaneix a la seva seu actual a Via Laietana a Barcelona, malgrat que el lloc ha estat oficialment reconegut com a espai de memòria històrica. La posició del líder socialista contradiu les demandes dels partits independentistes, que des de fa anys reclamen la retirada de les forces de seguretat estatals d'un edifici associat, durant l'època franquista, amb actes de repressió.

La declaració de Illa posa pressió sobre el seu propi espai polític, atès que el nomenament de Via Laietana com a lloc de commemoració va ser en gran mesura impulsat pel marc ideològic que sustenta el seu Govern. La seva postura, però, suggereix una interpretació pragmàtica: traslladar la seu de la policia comportaria costos logístics i operatius difícils de justificar en el context pressupostari actual, tot i que el president no ha exposat cap argument explícit d'aquest tipus en les seves declaracions públiques.

Junts convoca un front unitari en suport de acord econòmic

A banda del debat sobre la Via Laietana, Junts per Catalunya ha aprofitat l'oportunitat per presentar una proposta de 'front unitari' entre les forces polítiques catalanes, amb l'objectiu de pressionar el govern central perquè concedeixi a Catalunya un acord econòmic especial. El partit de Carles Puigdemont argumenta que la manca d'inversió estatal a la regió justifica una campanya coordinada per exigir un model de finançament únic, similar al del País Basc i Navarra.

La proposta de Junts, però, xoca amb l'aritmètica parlamentària i amb l'agenda del mateix Govern d'Illa, que encara no ha adoptat formalment aquesta demanda com a prioritat per a les negociacions amb Madrid. El fet que Junts estigui llançant aquest globus sonda en aquest moment també reflecteix la seva pròpia estratègia com a partit d'oposició: mantenir la pressió sobre l'Executiu català mentre mostra múscul davant del seu electorat.

ERC demana que s'aprofiti el suport europeu a l'amnistia.

Per la seva banda, Esquerra Republicana ha centrat el seu missatge en el suport del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a la llei d'amnistia, reclamant que aquesta sentència comporti un progrés concret cap al que el partit anomena la 'resolució del conflicte polític'. ERC interpreta el suport europeu com un vot de confiança que obliga l'Estat espanyol a accelerar la normalització de la situació jurídica dels implicats en el 'procés' i, en un sentit més ampli, a revifar les negociacions polítiques.

El resultat és un Govern que s'enfronta simultàniament a tres reptes en una mateixa setmana: la polèmica per Via Laietana, la pressió de Junts pel model de finançament i la demanda de l'ERC de capitalitzar el panorama jurídic europeu. La capacitat d'Illa per gestionar aquestes tensions sense cedir terreny a cap de les dues parts determinarà en gran mesura el marge de maniobra real disponible per al seu govern minoritari.