El Cort Suprema ha desestimat els recursos presentats per Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva contra la sentència que autoritzava la destrucció del material confiscat durant el referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017. El tribunal ha desestimat les apel·lacions addicionals presentades pels tres líders independentistes, ratificant així la sentència que va obrir el camí per a l'eliminació dels objectes confiscats aquell dia.

Tanmateix, el Tribunal Superior imposa una condició: l'obligació de conservar una o dues mostres representatives de cada tipus de material confiscat abans de procedir a la seva destrucció continua vigent. Aquesta mesura de protecció és important en cas de futurs procediments judicials que puguin requerir proves de la naturalesa dels objectes confiscats.

Un cas que ha estat recorrent pel procés legal durant anys

El material confiscat l'1 d'octubre de 2017 — urnes, paperetes, documentació i altres objectes relacionats amb l'organització del referèndum — ha romàs sota custòdia judicial durant gairebé una dècada. La decisió per la Suprem Això posa fi a un dels últims flecs processals pendents d'aquell període, el cas principal del qual va concloure amb les condemnes dels líders del 'procés' el 2019, posteriorment afectades pels indults concedits el 2021 i la llei sobre amnistia del 2024

La sentència deixa clar que el Tribunal Superior no considera necessari que tot el conjunt de proves estigui intacte per salvaguardar els drets processals dels apel·lants, ja que considera suficient la preservació de les mostres. Puigdemont, Junqueras i Romeva Havien argumentat, a través dels seus equips de defensa, que la destrucció podria perjudicar els seus interessos en futurs procediments, un argument que el Tribunal Suprem no ha acceptat.