El grup municipal del Comissió de Serveis Públics en el Ajuntament de Barcelona va votar la setmana passada a favor de dues iniciatives presentades per ERC que amplien el control administratiu sobre la llengua utilitzada per les botigues i el sector de l'hostaleria quan atenen els seus clients. Els socialistes s'hi van sumar Junts, ERC i els Comuns van votar a favor de les dues propostes, mentre que el PP i Vox hi van votar en contra.

La primera mesura, aprovada per al districte de Sant Martí, insta el consell de districte a iniciar, amb caràcter urgent, una campanya d'inspeccions a Poblenou amb l'objectiu de verificar si els establiments compleixen la normativa lingüística vigent pel que fa a la retolació i l'atenció al client en català. L'acord estableix explícitament que, si es detecten irregularitats, es podran imposar mesures correctives i fins i tot sancions. L'autoritat local haurà de presentar un informe de les conclusions al consell de districte a l'octubre.

La segona iniciativa, aprovada per a Nou Barris, encarrega un estudi tècnic per determinar en quina mesura es compleixen els requisits lingüístics en la senyalització, la informació pública i l'atenció al client en català. Les conclusions serviran de base per dissenyar futures mesures i calcular els recursos humans i financers necessaris per implementar-les. Tot i que no ordena inspeccions immediates, estableix el marc administratiu i pressupostari sobre el qual es podrien dur a terme aquestes inspeccions en una segona fase.

Els límits establerts pel Tribunal Constitucional

Ambdues mesures trepitgen un terreny legalment delicat. El Tribunal Constitucional, en la seva sentència 31/2010 i en sentències posteriors, va deixar clar que el deure d'accessibilitat lingüística exigible a les empreses obertes al públic no pot traduir-se en una obligació individual d'utilitzar una llengua determinada en una conversa privada entre un empleat o propietari i un client. El dret a ser atès en la llengua oficial escollida, va especificar el tribunal, és directament aplicable contra les autoritats públiques, però no en els mateixos termes contra un particular. Imposar sancions per incomplir aquesta suposada obligació individual seria, segons aquest principi jurídic, constitucionalment insostenible.

El Codi de Consum de Catalunya exigeix que certs documents i suports fixos — cartells, contractes, factures, pressupostos — estiguin disponibles en català, i el Tribunal Constitucional ha ratificat aquesta disposició sempre que no exclogui el castellà. Tanmateix, la distinció entre la documentació comercial i la imposició d'un idioma en la comunicació verbal continua sent la línia que els tribunals han protegit contra la intervenció administrativa.

El PSC, atrapat entre el Comissionat Català i el seu suport a l'ERC a les circumscripcions.

Aquestes dues mocions entren dins l'àmbit de la política lingüística que l'alcalde Jaume Collboni ha implementat a través de l'ajuntament. L'any passat, l'ajuntament va crear el càrrec de Comissionada per a l'Ús Social del Català, actualment ocupat per Marta Salicrú, amb el mandat exprés de promoure l'ús del català en el comerç minorista i el sector de la restauració, entre altres àmbits. El suport del PSC a les iniciatives d'ERC als districtes estén aquest mateix enfocament al nivell de barri.

Gonzalo de Oro, president del grup municipal de Vox, va llançar un atac especialment ferotge contra els socialistes per votar a favor, assenyalant que els districtes de Sant Martí i Nou Barris estan patint un tancament ràpid de botigues locals i que prioritzar la regulació lingüística en aquest context és, al seu parer, un cas de prioritats mal encaminades. Els membres del PP també van votar en contra de les dues propostes, tot i que no es va registrar cap declaració pública en aquest sentit en la informació disponible.