La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que ratifica la llei sobre amnistia ha desencadenat una cascada de narratives polítiques dispars. El Govern de Pedro Sánchez i el Govern Els responsables del Govern català van ser ahir unànimes a l'hora de descriure la decisió europea com el final definitiu de la 'crisi política' entre Catalunya i l'Estat, reafirmant així l'estratègia de negociació bilateral que tots dos governs han seguit en els darrers anys.

L'alineació dels missatges entre La Moncloa i el Palau de la Generalitat no és cap coincidència: tant els Govern Com el govern central, han passat mesos desenvolupant una narrativa compartida de 'reconciliació', que ara ha estat avalada, almenys en part, pels tribunals europeus. Per a ambdós governs, la sentència del TJUE tanca un cicle i els permet presentar-se davant els seus respectius electorats com els arquitectes d'una solució negociada al conflicte institucional.

El moviment independentista es distancia de la narrativa oficial del govern

Tanmateix, el moviment independentista no comparteix aquest optimisme. Tot i acollir amb satisfacció la sentència del tribunal europeu com un aval de la seva posició —és a dir, que la persecució penal dels líders del moviment independentista català va ser desproporcionada—, els partits independentistes adverteixen que l'aprovació de l'amnistia no suposa el final del que anomenen 'repressió'. Des del seu punt de vista, encara hi ha casos judicials pendents, inhabilitacions i conseqüències polítiques que la llei no cobreix del tot.

Aquesta matisada és significativa perquè posa al descobert el funcionament intern de les maniobres polítiques que sustenten els acords d'investidura: Sànchez El moviment independentista necessita presència al Parlament, però la narrativa triomfalista que el Govern està defensant arran de la sentència europea no sempre coincideix amb les demandes específiques que ERC i Junts encara plantegen. La 'crisi' que Madrid considera acabada és, per a una gran part del moviment independentista, un procés que encara està en curs.

Una sentència que cada part interpreta per adaptar-la als seus propis propòsits.

El que deixa clar el dia següent al dictamen és la capacitat de totes les parts implicades d'interpretar la mateixa resolució jurídica de manera que condueixi a conclusions oposades. El govern regional de Salvador Illa — que ha posat la normalització de les relacions amb l'Estat al centre del seu programa — veu l'aval del TJUE com a legitimació del seu paper de pont. Sánchez, per la seva banda, l'està utilitzant per protegir una decisió legislativa que continua sent qüestionada per amplis sectors de la judicatura i de l'establishment polític a Espanya.

El que la sentència europea no resol és el debat subjacent sobre la idoneïtat d'una llei dissenyada específicament per beneficiar els líders d'un procés polític concret. El TJUE va dictaminar sobre la compatibilitat amb el dret de la UE, no sobre l'adequació o l'equitat de la mesura. Aquest debat polític continuarà obert independentment del que diguin els tribunals.