El pediatre que va tractar el nadó maltractat al centre d'atenció primària (Càpsula d'identificació) a casa del menor va declarar que, durant la visita realitzada tres dies abans de l'ingrés de l'infant a l'hospital, no va observar cap lesió anal. El testimoni del metge, registrat com a part dels procediments judicials en curs, és crucial per delimitar el període de temps en què es considera que va tenir lloc l'abús presumpte.

Sembla que, segons aquesta declaració, els atacs físics van tenir lloc durant el període comprès entre aquella última visita pediàtrica i el moment en què van portar el nen d'urgència a l'hospital. Vall d'Hebron de Barcelona. Aquell període de només 72 hores és ara el centre de la investigació sobre què li va passar al nen i qui se n'ocupava durant aquells dies.

Proves mèdiques: clau per determinar la responsabilitat

L'absència de qualsevol signe durant l'examen de preingrés té un pes significatiu des d'una perspectiva forense: descarta la possibilitat que les lesions fossin preexistents i anteriors a aquesta visita, cosa que reforça la hipòtesi que la lesió es va produir molt a prop en el temps del moment en què el nadó va ser ingressat a l'hospital. Els informes mèdics d'aquest tipus sovint són crucials en casos de Abús infantil per establir la cronologia dels fets i, per tant, l'abast de la responsabilitat penal.

El cas del nadó maltractat ha causat un gran xoc a Catalunya des que va arribar a l'atenció pública. El menor va ser ingressat a l'Hospital Vall d'Hebron amb lesions greus, i des de llavors els procediments judicials han anat avançant per determinar qui va ser el responsable dels fets i les circumstàncies exactes en què van tenir lloc.